25/10/2012 – Heliogàbal
Ambient íntim, com de costum, a l’Heliogabal. Aquesta nit la cita és amb la berlinesa Juliane Heinemann qui presenta nou disc en solitari. True Gods, nom de l’àlbum, és un petit tresor: càlid, proper, fet amb estima. Val a dir que aquests adjectius són també aplicables a Aren’t you glad to be here?, fins aquí cap sorpresa, però en aquesta ocasió el seu estil ha mudat cap a una vessant més pop-rock, ens ocasions més accelerat, més allunyat del jazz.
Tocava, doncs, transmetre en directe aquestes sensacions, les antigues i les recentment adquirides. La cantant i companyia superaren notablement la prova. Jordi Matas, íntim col·laborador en la construcció del treball discogràfic, acompanyà a l’alemanya a la guitarra, Miguel Serna al baix i Oriol Roca a la bateria. Tots tres vells coneguts de l’escena musical del nostre país. Pels darrers temes la banda comptà amb la col·laboració de Pablo Schvarzman, guitarrista i especialista en la manipulació d’efectes en directe, qui va aportar un punt fresc i modern a les melodies.
Junts aconseguiren crear l’ambient idoni i posar el directe a l’alçada del producte enregistrat. En algunes ocasions, fins i tot, els temes en viu guanyaren en força i contundència, com en el cas de Trees in Spring que va sonar molt canyera, fent evident el potencial que Juliane te com a rockera.
La compositora, arran de la seva natural gràcia per explicar acudits, sabé fer-se també amb la complicitat del públic. Llàstima que només en sabés un i en alemany: – Was liegt am Strand und spricht undeutlich? Eine Nuschel! -. Per partir-se de riure, oi?
Més enllà de l’anècdota felicitar-la per la seva nova faceta (no la d’humorista sinó la de rockera) de la qual creiem pot treure molt de profit.
Also, alles bestens Juliane!
Text i fotos: Alex Reuss
