03/11/2012 – Casino de l’Aliança del Poble Nou
Explica la llegenda que el nom de The Divine Comedy és casual. Neil Hannon va escollir-lo per a la primera formació de la banda l’any 1988 en trobar el poema de Dante Alighieri a casa dels seus pares.
El que potser no és tant casual és el rerefons intel·lectual que acompanya de manera evident les composicions del nord-irlandès. La sonoritat de tall clàssic, la pronúncia cuidada, la ironia fina o fins i tot la posada en escena formen part intrínseca del seu particular estil.
El concert de dissabte va ser un recital en la seva primera i més clara accepció: m. [LC] Execució per una sola persona d’una sèrie de peces musicals.
Hannon es bastà i sobrà per tenir content als presents tot oferint, al piano i guitarra, un cuidat repertori que inclogué, sobretot, temes del Bang Goes The Knighthood (com les bonrotllistes At the Indie Disco o Neapolitan Girl que contribuïren a caldejar l’ambient) sense oblidar hits d’àlbums anteriors com National Express (amb algun lapsus corregit amb humor) o A Lady Of A Certain Age (aquesta darrera tocada a la guitarra amb una delicadesa i entonació que posà els pels de punta). La versió que feu del tema Time to Pretend de MGMT resultà una excel·lent perla afegida.
Un cop més el cantant va demostrar no només disposar d’una veu extraordinària i qualitats musicals innegables sinó que sabé ficar-se el respectable a la butxaca amb divertits parlaments al més pur british style (malgrat reivindicar-se com a fill d’Irlanda).
En un d’aquests reconegué no tenir groove: “No soc negre, tan sols el fill d’un clergue irlandès!”. En un altre, volent agrair la col·laboració del públic, preguntà com es diu “You are fucking brilliant” en català. En fi, mostres evidents que això de la divina “comèdia” no és tant fortuït.
Volem felicitar també els organitzadors per saber programar un bon concert dins el marc més escaient. El Casino de l’Aliança del Poblenou esdevé un lloc ideal, per sonoritat i clima que es genera, de cara a actuacions musicals de petit/mig format sense estridències com An evening with Neil Hannon.
Text: Alex Reuss
Fotos: Sergi Moro
