XXV Premis Enderrock: Tú “sí” tienes ritmo!

12/03/2012 – Sala Apolo

La festa dels Premis Enderrock va tornar a canviar d’escenari, celebrant-se aquesta XXV edició a la Sala Apolo.

Presentada pel periodista, locutor de ràdio i tertulià televisiu Pere Mas la gala avançà a un ritme i cadència correctes, una millora respecte anteriors edicions que feien créixer el sopor entre l’audiència. Mèrit del conductor i , sense dubte, dels organitzadors que van resoldre no fer pujar a l’estrada tots els guardonats, únicament ho feren els receptors dels premis més rellevants.

 El guardons van ser entregats per alguns dels membres més llustrats del panorama musical/cool català: David Carabén (Mishima), Ramón Rodríguez (The new Raemon), Santi Balmes (Love of lesbians), Els Amics de les Arts, els presentadors Bibiana Ballbé, Laia Ferrer, o Roger de Gràcia entre molts altres.

Actuacions musicals:

El punk-rock californià i adolescent cantat en la llengua de Pla, Maragall o Espriu va ser l’encarregat d’obrir la tanda d’actuacions. Desconeixem el perquè, amb un so tant americà, es fan dir Amélie, sia com sia van tenir contentes les groopies més jovenetes, les quals entonaren a pulmó les senzilles lletres d’amors i desamors d’edat temprana.

 Sovint es relaciona, tendenciosament, l’Enderrock amb el catalanisme més xirucaire i d’arrel independentista. Aquest, però, no sembla un perfil amb el que Joan Colomo s’avingui gaire. L’artista, que va “omplir” 10 minuts d’actuació i va rebre el premi a millor artista de cançó d’autor segons la crítica, es va expressar barrejant català i castellà, al més pur estil xarnego, sense cap mena de complex. Amb la seva ironia i passotisme innats va aconseguir les rialles d’un públic còmplice, símptoma, potser, de la naturalització progressiva del fet plural.

Els Catarres van tenir l’oportunitat de demostrar que el seu repertori, Jennifer a banda (millor cançó de l’any per votació popular), va més enllà d’un èxit d’estiu. Presentaren la nova formació amb la que certament aconsegueixen donar més volum al so del seu directe. Van tenir l’encert, també, de no oferir la cançoneta de l’actual campanya de civisme de l’Ajuntament de Barcelona.

En quart lloc actuaren els valencians Obrint Pas i aquí sí, aquí els crits d’independència es van deixar sentir a la sala. En format “unplugged” van interpretar alguns dels seus temes més coneguts, entre els quals no podia faltar la patriòtica “La flama”. Dolçaina, calaix i guitarres acústiques van fer que les seves enèrgiques cançons sonessin més íntimes i emotives que mai. Destacable la rebuda a la banda, de les més sonades de la nit, així com la que els més entregats van retre al reivindicatiu cantautor Cesk Freixas, qui anteriorment recollí el premi a millor cantautor per decisió del poble. Tot plegat evidencia que els factors valorats per crítica i públic sovint són divergents.

Tancaren la vetllada els barcelonins Txarango, grup revelació segons la revista, que amb la seva música fusió van esdevenir un bon final d’espectacle. Frescor, bon rotllo i ritmes rumberos que van fer ballar el més pintat. La jove banda promet i, pel que es va poder veure i escoltar, apunten ben alt. De fet, per la presentació del seu disc “Benvinguts al llarg viatge” el proper dia 18 d’abril a la mateixa Sala Apolo, les entrades estan ja exhaurides.

Parafrasejant en Louis van Gaal conclourem, doncs, dient que la gala en aquesta ocasió sí, “tú sí tienes ritmo”.

Text: Alex Reuss

Fotos: Sergi Moro

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Història anterior

PERFUME GENIUS: A LA EMOCIÓN POR LA SENCILLEZ

Següent història

TINDERSTICKS: EL PLACER DE LO CONOCIDO

L'últim de A PRIMERA FILA