Wood

Wood + Maat: motivació per la música

Barcelona, 28 de febrer de 2020. Kasal de Joves de Roquetes

Els del DescoNNecta, el concurs de bandes joves que organitzem conjuntament amb els Lluïsos de Gràcia, estàvem molt contents quan vam veure el concert programat al Kasal de Joves de Roquetes. Hi tocaven els Wood, guanyadors de la primera edició del concurs, i els Maat, guanyadors de la quarta edició. I, evidentment, com a organització d’un concurs de bandes joves, veure com les bandes participants van progressant, ens fa immensament feliços.

Em vaig apropar a l’hora del concert al Kasal. I, a l’entrada del centre, em vaig trobar en Marc, en Rai, en Pol, l’Arnau i en Jimmy, els cinc nanus de Torelló. Els va sorprendre veure’m. I a mi em va fer, com cada vegada que els veig, molta il·lusió. Anava a menjar alguna cosa. Jo vaig entrar cap a dins i, la mateix il·lusió que em va fer veure els Wood, vaig tenir la mateixa quan vaig poder saludar als Maat. L’Anthony, en Josseth, l’Anna i en Bryan s’estaven preparant per començar el concert.

Sincerament, no hi havia molta gent. Però són bandes que els hi agrada tocar i, independentment de si hi ha moltes o poques persones, la seva motivació per tocar és màxima.

Els Maat van tocar les cançons que tenen penjades al seu bandcamp (i un parell les tenen a Spotify), entre elles, Blue, White Noise o Sed de hambre. I van acabar amb 1943. D’aquesta última en van fer un videoclip molt ben parit. Mireu-lo a aquí.

Després de la descarrega de postrock dels barcelonins, va ser el moment dels de Torrelló. Els Wood van tocar el gran gruix de les cançons del seu primer molt bon disc Okeanos. I ho van deixar tot a dalt l’escenari. No m’estendré més, perquè ja en vam parlar fa poc del seu concert a l’Heliogàbal. Van ser dos concertassus! Els dos grups són molt i molt bons! I per només 5 euros es podia gaudir d’un divendres de bona música. I, només em va saber greu que no hi hagués molta més gent, perquè recolzar la cultura i la música en directe no només és anar a un concert dels U2, els Coldplay o la Rosalía. Ah! I quan aquestes bandes omplin sales i us quedeu sense entrades per anar-hi, jo us ho refregaré per la cara i us diré: hi podríeu haver anat quan començaven per cinc euros. I, seguidament afegiré: foteu-vos!

Jordi Daumal

Redactor

Wood + Ultimate Frisbee: il·lusió!

A PRIMERA FILA

Dimecres 22 de gener de 2020. Heliogàbal. Barcelona

Ara feia força temps que no anava a un concert. I aquest en tenia moltes ganes. Veure com creixen els grups que han passat pel DescoNNecta, concurs de bandes joves que coorganitzem conjuntament amb els Lluïsos de Gràcia, ens fa molta il·lusió. Els Wood van guanyar la primera edició del concurs i, sempre que puc, ho explico.

Van obrir, puntuals, els Ultimate Frisbee. Vaig arribar tard, perquè estava intentant convèncer un nou fitxatge per L’ampli. Esperem que s’incorpori al nostre equip… Va, seguim.

En Tadhg, guitarra i veu, i en Borja, bateria i cors, són, tal i com s’autodefineixen, dos nois fent soroll. Van tocar poca estona, però va ser intens. Van descarregar Landshark, Ssenippah, Traffic, Dandelion, Race me, Teriyaki i van acabar amb una versió de Just like heaven dels The Cure. I, pel mig, van fer una improvisació que voltava entre el free jazz i el trap. Aquest moment, curiós, l’han de treballar una mica més.

I el duet va deixar pas al quintet. Els Wood es van encabir com van poder en el petit espai d’escenari de l’Helio. Els nois de Torelló van descarregar les cançons del seu molt bon disc Okeanos i de l’EP Kath means home.

Als Wood se’ls ha de veure en directe. Com et transmeten la seva energia. Notar la intensitat i virtuosisme com toca la bateria l’Aleix. La química entre en Marc i en Rai, les dues guitarres, l’experimentació de l’Arnau als teclats i la sobrietat d’en Pol, el baixista. I la complicitat entre tots. Ho viuen i es creuen el que fan. I ho fan molt i molt bé! Del seu set list destacaria Salvia, Bad trip, la de tancament del concert Okeanos i una de les seves primeres cançons, quan eren un trio, l’enganxosa We are close.

En serio, aneu a veure’ls en directe. Ho dic seriosament. Us agradarà més o menys la seva música, però la proposta no us deixarà indiferents.

Ah! I per acabar d’arrodonir la vetllada, vaig acabar la nit fent una cervesa i parlant de música amb el gran Jordi “BCore” Llansamà. Per mi, i crec que per tothom, un referent. Van ser només deu minuts, però un aprenentatge magnífic.

Jordi Daumal

Redactor

Alex Reuss

Fotògraf

Alfenic + Wood: nit de presentacions

A PRIMERA FILA

Divendres 29 de març de 2019. Sidecar. Barcelona

Començaré pel grup principal, Alfenic, que presentava el seu segon disc Atemporal. El grup barceloní format per en Guillem Martín (veu i guitarra), l’Albert Tarrés (baix) i Ferran Sánchez (bateria) i que aniran acompanyats durant tota la gira d’Atemporal pel guitarra Alfred Blanch, que aporta més contundència al directe. Són un grup de pop guitarrero, amb moltes ganes. Van anar llençant les seves cançons de l’últim disc (entre elles Nuestra peor versión, Todo y nada o Mi realidad) intercalades entre algunes del seu primer disc Trastorno animal. Un bon directe per un grup que està creixent mica en mica.

Però els que hem coneixeu, sabeu que vaig anar al concert per veure els nanus de Torelló, els Wood. Presentaven a la capital catalana el seu primer disc Okeanos (del qual fa uns dies en vam fer una ressenya). Van ser els guanyadors del primer DescoNNecta, un concurs per a bandes joves. Això va ser el 2016. I en aquests tres anys han passat de ser tres membres (Marc Fernández -veu i guitarra-, en Pol Villegas –baix- i l’Aleix Vilarrasa –bateria-) a cinc, amb les incorporacions de l’Arnau Pallarols (teclats) i en Raimon Costa (guitarra). I han passat de fer un estil més hardcoreta a més math rock. I, sent cinc, la seva música ha agafat més volum, contundència, capes i estils, fins i tot, dins d’una mateixa cançó.

Els hi tinc una estima especial. Per les ganes que hi posen, perquè fan el què els hi agrada, per la seva aposta arriscada en el seu primer disc i, sobretot, perquè són molt ben parits!

Van obrir el concert, amb el Sidecar amb prou persones perquè fes goig, amb Mountain, la cançó que també obre el disc. I va continuar amb la popera Salvia. Com no podia ser d’una altra manera, van tocar gairebé totes les cançons del nou disc. I van omplir el setlist amb algunes cançons del seu primer EP π. Entre elles, sempre m’agrada destacar l’enganxosa We are close.

Van fer un concert fantàstic, amb una sonorització molt bona (molt bona feina de les tècniques), i els que heu estat a Sidecar, sabeu que no és fàcil sonar bé. Ho van donar tot i el públic així els hi va reconèixer. I agrair als Alfenic haver convidat a tocar als Wood. Va ser una molt bona oportunitat de rodar-se sobre els escenaris. Nanus, endavant!

Jordi Daumal

Redactor

Wood – Okeanos

VINyLS

Els Wood van ser els guanyadors, en format trio, en Marc Fernández (veu i guitarra), en Pol Villegas (baix) i l’Aleix Vilarrasa (bateria), de la primera edició del DescoNNecta al 2016. El DescoNNecta és un concurs de música adreçat a bandes joves que coorganitzem amb els Lluïsos de Gràcia. BCore hi col·labora. M’agrada pensar que va ser un moment d’enamorament i que va servir per posar les bases de la relació que els ha portat ha treure el seu primer disc amb la discogràfica gracienca.

Al cap d’un temps, els de Torelló, van passar a ser cinc membres, amb la incorporació de l’Arnau Pallarols (teclats) i en Raimon Costa (guitarra)

Okeanos és una amalgama de sons, amb una base de rock, però amb tocs de jazz i de posthardcore. No amaguen que les seves influències, que són, Biffy Clyro, Queens of the Stone Age i Faraquet. I, per la producció d’aquest primer disc, s’han buscat un bon productor pel seu nou so, com és l’Eric Fuentes. Dic nou, perquè han fet una volta més des del seu primer EP π.

Obre el disc la quasi instrumental Mountain. I continua amb l’enganxosa Salvia. I la resta… bé, escolteu-lo que val la pena.

Les lletres parlen de temes de joves, ho són i molt. Amors, desamors, drogues… i reflexionen sobre la vida des de la seva mirada. Toquem fusta perquè els hi vagi molt bé!

Jordi Daumal

Redactor

Final DescoNNecta: Snooze + Wood + Joan Colomo & banda

A PRIMERA FILA

Barcelona, 25 de novembre de 2016. Lluïsos Teatre

Algú allarga la mà cap a l’escenari i entrega a en Joan Colomo un paper. S’apropa la fi de la seva actuació així com el moment de conèixer el nom del guanyador del DescoNNecta 2016.

L’artista, padrí del certamen, se n’adona que aquell paper és la butlleta que permet votar per una de les dues bandes i com és lògic no es vol mullar.

– No sé si en això de la música els concursos serveixen de gaire – diu.

El comentari, tractant-se d’una final, pot semblar inapropiat. Ara bé, qui escriu aquestes línies, membre i secretari del jurat, pot estar, en part, d’acord amb aquesta afirmació. El format concurs té les seves deficiències, de camí a la final hi ha il·lusions i esperances truncades a causa d’un triatge que no a tothom pot semblar just o correcte.

Conscients d’això l’equip organitzador del DescoNNecta ha fet un esforç important per pal·liar, en la mesura del possible, alguns d’aquests “defectes”.

El jurat.
Creiem sincerament haver implicat a persones el criteri de les quals té un pes i una vàlua important en aquesta disciplina: crítica musical professional i programadors de festivals de renom. Tots ells han escoltat amb atenció i respecte absolut les diferents propostes i han repartit en consciència els punts entre els diferents participants.

El públic.
El pes del vot del públic, que és qui veritablement dóna sentit a la música en viu, ha estat, tant en semifinals com en la final, el mateix que el del jurat.

I malgrat els nostres esforços qualsevol pot pensar que el resultat no ha estat encertat i/o el mètode inapropiat. A això respondrem que el DescoNNecta nasqué amb la ferma voluntat de fer de pont entre el mercat, els mitjans i el jove talent musical que ens envolta i que el concurs és un recurs. Creieu-nos, per exemple, quan us diem que hi ha hagut part del jurat que ha quedat impressionat i ha mostrat un especial interès per algunes de les bandes “no guanyadores”. O, també, que ens han fet saber que el nivell ha estat molt alt i que la tria no ha estat fàcil.

WOOD és la banda que, havent fet mèrits de sobres, s’ha emportat merescudament el guardó. Els de Torelló demostraren actitud, talent i defengueren un repertori fresc i arriscat executat de manera inusual per a músics de la seva edat.

Dit això, poseu SNOOZE on diu WOOD i aquestes bones paraules seran igualment vàlides. L’aritmètica, per un marge mínim, els nega la màxima glòria.

Remarcar també allò que ja anunciàvem quan obrírem el concurs, el DescoNNecta no acaba el dia de la final. La nostra intenció és continuar treballant per ajudar a les bandes participants, no exclusivament a les finalistes, a trobar noves oportunitats de demostrar el seu talent i qualitat.

Els concerts de divendres conformaren un tot brillant, una festa magnífica que en realitat fou sempre el nostre gran propòsit. Agraïm enormement la feina feta pels tècnics i al Joan Colomo i tota la seva banda per esdevenir fermall de luxe.

Conclourem dient que hem gaudit enormement amb la part més esportiva de tot plegat, amb la companyonia i el respecte que entre tots aquests joves artistes hem vist i percebut. I és que la música té aquestes coses i moltes d’altres igualment positives, valors i actituds que val la pena promoure i potenciar i que en definitiva són el motor que ens empeny a tirar endavant projectes tan gratificants com aquest.

Entrevista als finalistes del DescoNNecta: WOOD

A PRIMERA FILA

Els amplis hem fet quatre preguntes (que en són sis) als finalistes del concurs DescoNNecta. Llegiu l’entrevista als torellonencs Wood i conegueu-los una mica més…

Quan vau començar a tocar junts?

Vam començar a tocar junts el setembre de 2015. Era en un projecte anterior a WOOD. Aquest projecte es va dissoldre i els 3 teníem ganes de seguir tocant però amb la idea de fer una proposta ben diferent al que veníem fent fins al moment.

Quins són els vostres referents musicals o grups preferits?

Segurament els grups que més ens han influenciat a l’hora de composar nous temes han estat Biffy Clyro, Queens of the Stone Age o Radiohead.

Quina és la vostra proposta musical?

Al formar WOOD teníem ganes de trencar amb el que fèiem amb el projecte anterior. Vam decidir canviar el català per l’anglès i buscar un so més contundent amb pinzellades punk i indie que recorda a les bandes anglosaxones.

Les lletres dels nostres temes són reflexions i crítiques a la societat actual, als interessos governamentals per sobre de les persones i altres situacions que estan destruint el món.

Amb aquest canvi també volíem conèixer els límits de cadascú de nosaltres.

Què en penseu de projectes com el concurs DescoNNecta? Us són útils a les bandes que comenceu?

Projectes com aquest ajuden molt a grups com nosaltres que inicien la seva trajectòria.

Et proposen un escenari i públic. Com a grup només es pot estar agraït a aquestes propostes.

Us motiva poder compartir escenari amb en Joan Colomo?

Estem molt contents de poder compartir escenari amb ell i la banda. Som molt fans de The Unfinished Sympathy i a partir d’aquí vam descobrir el seu projecte en solitari. Les seves lletres i la seva actitud ens agrada molt. És una proposta molt singular dins els mercat de música en català.

Gran concert Final DescoNNecta: Snooze + Wood + Joan Colomo & banda

A PRIMERA FILA

Gran final

Divendres 25 de novembre se celebrarà al teatre dels Lluïsos de Gràcia, esplèndid escenari, la gran final del concurs de bandes joves DescoNNecta. L’ocasió serà molt especial, no només pels participants, sinó per tots plegats. Podem dir que com a seu de concerts d’alt voltatge el teatre, totalment reformat, encara està per estrenar. Creieu-nos quan us diem que el lloc val molt la pena.

L’actuació dels super-finalistes Snooze i Wood i la d’en Joan Colomo, excepcionalment acompanyat per tota la banda, esdevindran magnífic tret de sortida d’aquesta nova etapa on l’indret, de ben segur, albergarà noves i excitants cites musicals.

Entrades

L’aforament és limitat, així doncs us instem a comprar l’entrada d’un esdeveniment que serà molt gran! Recordeu que entre els assistents sortejarem abonaments pels festivals col·laboradors.

13€ anticipada i 15€ a taquilla (que esperem no en quedin). Podeu adquirir-les AQUÍ.

Les semifinals

El passat 14 i 15 d’octubre al pati dels Lluïsos de Gràcia tingueren lloc els concerts de semifinals. Els grups que hi participaren i que per tant superaren la preselecció foren:

Divendres 14 d’octubre:

– Mig quart de segle

– Strive

– Snooze

Dissabte 15 d’octubre:

– Black Gearbox

– Blackfeet

– Wood

Semifinals molt igualades que, resultat de les votacions de públic i jurat (format pels promotors del Festival Cruïlla, el Canet Rock, el Vallsonora, periodistes especialitzats de L’Independent de Gràcia, la revista Time Out, L’ampli i els Lluïsos de Gràcia), guanyaren els barcelonins Snooze i els torellonencs Wood, dues bandes amb un present fantàstic i un futur més que prometedor.

El concurs

El DescoNNecta pretén servir de plataforma per a bandes joves sent la voluntat de la organització la promoció, anterior i posterior al certamen, de les bandes seleccionades i especialment de la guanyadora. S’ha fet un esforç important per implicar diferents i prestigiosos actors del sector musical. Així, el concurs, compta amb la col·laboració de tres festivals de prestigi (els anteriorment esmentats Festival Cruïlla, Canet Rock i el Vallsonora) i representants de la premsa especialitzada, on cal destacar-hi en Jordi Bianciotto, crític musical col·laborador del Periódico, Rockdelux i Nació digital entre altres mitjans.

R3 Com Sona Osona: realitat incontestable.

A PRIMERA FILA

18 de juny del 2016, Centre Cívic Matas i Ramis, Horta (Barcelona)

Quina flaire fan els somnis? I el riure? I la música? Aquestes interessantíssimes preguntes eren formulades en aquell mític alhora que detestable anunci de compreses de finals de mil·lenni.

De determinada música i sempre de manera subjectiva podem dir que és una merda gegantina i malgrat això patir d’oïdes més que no pas de papil·les olfactives.

La d’Osona, probablement com la de la resta del món, sona. La quantitat i l’heterogeneïtat, i això és quelcom de positiu, fa que l’espectre qualitatiu sigui molt ampli: de la gegantina merda a l’harmonia del cosmos. A ningú se li escapa que la comarca és un territori en constant ebullició i que de les seves contrades sorgiren i sorgeixen nobles artífexs dins la disciplina.

Sense ànims d’adular direm que els representats escollits pel festival R3 Com Sona Osona, organitzat pel Centre Cívic Matas i Ramis, perpetrat per donar fe del bon ofici dels músics osonencs, aconseguí el seu objectiu tot presentant quatre propostes diferents de nota alta.

Engegà la ronda el rupitenc irlandès Matthew McDaid, guitarra acústica en mà. Veu potent i delicada, a parts iguals, la que modula el celta. Cançons d’autor que dibuixen escenaris mullats per la pluja, serenor i rauxa combinades en un vaivé d’emocions íntimes i no especialment alegres. Oferí els temes inclosos dins el suggeridor EP Crowded by Silence.que condensa la seva essència poètica i d’altres que esperem poder escoltar en un pròxim i més extens treball.

Els següent en pujar a l’escenari foren els joveníssims Wood, nou projecte de tres dels components dels Flipats. Aquesta escissió en forma de power-trio deixa enrere el punk rock californià i l’ska d’aire adolescent, també canvia el català per l’anglès. Una evolució, al meu entendre positiva, que ha dut els de Torelló a interpretar partitures més elaborades i riques en matisos. Sens dubte aconsegueixen sonar amb contundència i ens convida a seguir de prop la seva evolució.

Tot seguit arribà el torn dels de la capital, els vigatans i flamants guanyadors de la passada edició del Sona9, Est Oest. Inclogueren l’acte dins la gira presentació del seu llarga durada Fortuna, del que us férem 5 cèntims setmanes enrere. Llavors ja en destacàrem les virtuts, ara donem fe de la reproducció d’aquestes dalt la tarima. Les lletres desenfadades, que no banals, i l’àcida retòrica de Rial (de la que vaig ser “víctima” com a espectador de primeríssima fila) animaren el “cotarro” donant un caire encara més festiu a la vetllada. Margarida serví perfectament de colofó. Més enllà del temes inclosos dins l’àlbum resulta d’obligada menció l’atrevida versió que, amb el nom de Malson, fan de l’Enter Sandman de Metallica.

Nyandú, arribats de la Torre d’Oristà i ambaixadors últims, trepitjaren l’escenari amb ganes i empenta. Mostra d’una energia que no trigà a contagiar-se entre els assistents. Sonaren els imprescindibles hits radiofònics I love You i Ens tornarem a veure (que tancà l’actuació), així com la majoria de temes inclosos en el seu darrer LP BUM!. A les esmentades sumaríem Dorm i Vida al llistat de temes que més ens agradaren del directe. Els Orriols i en Pujol afegiren també un cover super-ballable al seu repertori, interpretació fresca i engrescadora de l’In your Eyes de Kylie Minogue.

I així arribàrem al final. Foren més de quatre hores de música que serviren d’evident mostra d’una realitat incontestable: Osona sona, molt, i aporta una part important del talent musical del país, cabdal que esperem faciliti noves edicions d’aquest altruista i benintencionat festival.

Text: Alex Reuss

Fotografia: Maria Carme Montero