11è Aniversari del club TR3SC, Sala Apolo: Myles Sanko, I believe in you.

11è Aniversari del club TR3SC, Sala Apolo: Myles Sanko, I believe in you.

El divendres 23 de març a la nit vam patir el símptoma que li podríem dir: “Deú meu, que faig avui?, i si m’equivoco?”. Teníem tantes ofertes musicals i tan bones, que vam tenir raonables dubtes a l’hora de demanar les acreditacions. Quan vam sortir a les onze ben tocades de la Sala Apolo, en la que va ser la festa de l’11è aniversari del club TR3SC, tots els dubtes havíem marxat ballant, igual que vam fer nosaltres després d’escoltar al Myles Sanko.

Va ser, per això un principi estrany. La gent que anava entrant a la sala anava ràpida, però no per poder agafar bon lloc, a prop de l’escenari, sinó per agafar els seients laterals, el que va fer que durant uns moments es veiessin els laterals plens i la sala mig buida. Però va durar poc, la sala i el pis de dalt es van omplir per poder veure el que prometia ser una bona nit de soul.

Nosaltres ja l’havíem vist en el que va ser el seu debut a Catalunya a l’Altaveu del 2014. I tot i que no és un estil del que hem parlem gaire a la nostra pàgina, ens va encantar, i és que, qui és pot resistir al soul. Des de llavors ens ha anat visitant regularment. Suposo que això vol dir que tenim una bona salut musical i naturalment, bon gust. “Just being me” es diu el seu tercer treball i dóna nom al seu tour. És el disc, segurament, més personal de tots tres i en el que creiem que es pot escoltar més el seu cor, en el que es treu un lligam invisible i és més lliure a l’hora d’expressar-se. Un disc que parla d’amor, esperança i promeses. Veieu el preciós vídeo que acompanya a
“This ain’t living” per veure el compromís que està agafant el Myles Sanko en les seves cançons.

Artista polifacètic, en què tant et canta, et composa una cançó, et fa un vídeo o et munta un moble suec sense instruccions. Ghanès de naixement, amb passaport francès, resident a Anglaterra i tots els músics que l’acompanyen són blancs, una raresa tractant-se de música soul/jazz. Aquestes són algunes de les característiques del Sr. Sanko, que fa que comenci a ser un dels referents de la música “motonw” al vell continent. La seva gira, però, aquesta vegada fa que visiti llocs poc freqüents com pot ser Tunísia o Marroc. Pel que fa al concert un veritable gust. Durant la primera meitat, va anar barrejant cançons dels seus tres treballs com poden ser My Inspiration, Just Being Me o Don’t Let Me Down, per deixar el gruix de l’últim disc a la segona part.

Els estils soul, jazz i un toc de funky en alguna cançó fa que sembli que mestres com Hathaway o Marvin Gaye, del que va cantar fent un mix Mercy Mercy Me i Wath’s Going Go, es passegessin per l’Apolo, i ens ajudessin a cantar i ballar una música que pot semblar minoritària, però que té els seus fidels seguidors a Barcelona.

Fins aviat Myles Sanko, forever dreaming.

 

Text: Josep Maria Català

Fotografia: Maria Carme Montero

 

Història anterior

Let’s Festival 2017 – Ni Amatria, ni Grises, ni que perro muerto!

Següent història

18è Concurs de Cantautors/es d’Horta-Guinardó: quan la música es consolida

L'últim de A PRIMERA FILA