Doble Pletina, doble satisfacció

07/06/2013,  [2] de l’Apolo

Molt se n’ha parlat del quintet de Barcelona aquests darrers anys i això que, com sovint es destaca, fins el moment no disposaven de cap llarga durada.

Doncs bé, no calia però els Doble Pletina han provat que són capaços de construir un àlbum sencer i farcir-lo de bones cançons. Si les comparem amb les ja conegudes, aquelles que fins ara ens han proporcionat amb comptagotes, el resultat és, possiblement, menys fresc, més lineal i alhora més fràgil i profund, oferint la sensació de conjunt que se li demana a un LP.

Per descomptat això calia traslladar-ho a l’escenari i aquí l’experiència acumulada els serví per a presentar De lo concreto a lo general amb solvència pressuposada. La sala 2 de l’Apolo presentà un aspecte ideal, plena gairebé fins dalt amb molt seguidor impacient per rebre i acotxar els músics en la primera cita de la gira presentació.

Als compassos inicials els fallà alguna cosa, probablement fruit de l’equalització (o del temps que feia que no tocaven junts). El so, malgrat això, no trigà gaire en evolucionar fins assolir el nivell habitual. Com acostuma a passar els temes anteriors sonaren més robustos: En quart lloc arribà Artista Revelación i per llavors el públic ja es mostrà entregat a les noves propostes. El repàs al nou treball fou integral i comptà amb la col·laboració puntual de Cristian Pallejà a la trompeta a ¿Puede callarse todo el mundo?. Grans moments amb l’intimista Dimes y diretes, el hit Rendez-Vous o la melodia “ajotada” de Igual o mayor que.

Si alguna cosa se li pot retreure al directe és la durada, poc més d’una hora. El mateix Marc Ribera, entre bromes, reconegué que potser havien de parlar una mica més entre cançó i cançó.

Parafrasejant la pròpia banda, per què negar-ho si es pot demostrar? No descobrirem res nou si diem que la banda avança amb pas ferm cap a l’Olimp dels escollits essent ja un clar referent local del pop intel·ligent. Doble Pletina ens reportà la doble satisfacció de veure com madura sota el sol de la feina ben feta i el gaudiment del fruit en un directe sòlid i de gran nivell.

Text: Alex Reuss

Fotos: Maybe Silvia

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Història anterior

THE MEN:...Y SE HIZO EL ROCK

Següent història

FORAMURALLA 2013: L’estiu ha començat a la Plana

L'últim de A PRIMERA FILA