Per a una desena de joves havia arribat el gran dia. Segur que pensaven: “per fi ha arribat el divendres 5 d’octubre… per fi!”. Era el dia de la presentació del seu projecte: Bandeed.
Què és Bandeed? Doncs Bandeed és una plataforma de concerts sota demanda i que funcionarà mitjançant el micromecenatge (potser alguns no us sona, però si que us dic crowfunding segur que sí, oi?). Aquesta plataforma vol facilitar les actuacions en directe dels grups i donar resposta a la seva necessitat de tocar. Tanmateix, vol ser una assegurança per a les sales de concerts i una eina perquè els fans puguin veure els seus grups en directe. Així que toca les tres potes importants d’un concert: el grup, la sala i el públic.
I, la presentació del projecte no podia ser d’una altra manera que organitzant un concert i posant en marxa la seva metodologia.
Així doncs, la Salamandra 2 va ser la sala escollida per dur a terme els concerts i els grups que hi van participar van ser:
En primer lloc van tocar La legendaria familia Stinson. El grup capitanejat per Xavi Aparici van escalfar els primers assistents i curiosos que es van apropar a la sala de l’Hospitalet de Llobregat.
A continuació els hi tocava als bcorians OSO. Ja fa temps que giren presentant el seu primer llarga durada “Sealand”. Un grup que va començar essent un (Rafa Rodríguez) i, després de la gravació del disc, han passat a ser sis components. Van tocar el seu rock amb tocs folk, destacant “Superman’s last words”.
En tercer lloc, una de les sorpreses de la nit (almenys per un servidor): els Always Drinking Marchine Band amb en Guillem Albà al capdavant. No sé si fan música, si fan teatre… el que si sé es que et fan petar de riure! A les persones que estàvem embovats veient el xou ens va costar-hi entrar, però un cop t’hi capbusses no pots parar.
L’esporàdica aparició d’un bon amic del grup Bandeed com és en Rubén Sierra de La Pegatina va donar pas, guitarra en mà i com a cantautor per primera vegada, a El niño de la hipoteca. Un final de festa amb l’hiperactiu Guiu Cortés que va suar de valent la samarreta per fer-nos moure’ns i, sobretot, riure de valent amb les lletres de les seves cançons més descabellades. Sobretot, mencionar la cançó que va fer amb retalls de diferents cançons de sèries de dibuixos, de pel·lícules, de programes, d’altres cançons… una brutalitat espectacular!
I la nit va acabar amb la satisfacció, per part dels organitzadors, de començar un projecte que, esperem i desitgem a tots els que ens agrada la música que funcioni de la millor manera possible. Endavant i molta sort Bandeed!
Text: Jordi Daumal
Fotos: Sergi Moro