El jove productor de Glasglow Rustie va oferir una sessió al vestíbul del Caixa Fòrum en el marc del cicle de música electrònica i de videocreació que ofereix l’entitat. Si algú vol estar absolutament a l’última del que s’està fent en el món de l’electrònica, no cal altra cosa que assistir a les sessions que programa el festival, al qual cal felicitar. Andy Stott fa dues setmanes i ara Rustie certifiquen el que diem.
En el cas del de Glasglow, va oferir un recital de poc menys de 45 minuts on va presentar l’aclamat “Glass Swords” (2011). Rustie es va mantenir molt fidel al seu estil: un tobogán a mig camí de la música de ball (sembla sempre que no acabi d’explotar), i que va del dubstep, al p-funk, passant pel techno o àdhuc el trance. Una mescla tant complexa com coherent, que va sonar semblant al propi disc, i que demostra l’aparició d’un llenguatge original i genuí, que com diem al títol, no és apte per a puristes. Potser de tot el que s’ha dit de Rustie (i que vam poder certificar) és que la seva creació seria la pròpia d’una música rave d’una nova era, encara per descobrir.
Difícil destacar temes del concert. Tots ells tenen la capacitat de sorprendre, sense que un pugui saber o endevinar cap a on han de girar en cada moment. El públic que omplia el vestíbul va disfrutar molt amb les fabuloses “Flash Bach”, “Hoover Traps”, o bé “Cry Flames”. La gent movent-se més que ballant, tampoc van aplaudir intensament per demanar el bis final. Probablement sabien que aquest “Glass Swords” és l’òpera prima de Rustie i dura 42 minuts. Sigui com sigui va ser una bona experiència al Caixa Fòrum, que esperem que es repeteixi en el marc d’aquest fantàstic cicle.
Text: Albert Gasch
Fotos: Sergi Moro
