El millor Sanjosex inaugura el Barnasants a la Sala Luz de Gas

El passat divendres 26 de gener l’Ampli vem assistir al segon dels tres concerts que Sanjosex va oferir al Luz de Gas en el marc del festival Barnasants.

Tots els ingredients sumaven a favor del grup: la sala plena, el públic entregat, el fabulós so del Luz de Gas i l’experiència d’una banda que tancava la gira del darrer disc “Al marge d’un camí”(2010).

I la veritat és que la suma va funcionar: un generós concert de pràcticament dues hores, on va repassar temes de tots els seus discs: “Viva”, “Temps i Rellotge” i “Al Marge d’un Camí”. No es va deixar ni un hit. Començant per “No som res”, “Espai Llunyà”, i “Fem l’amor”, entre aclamacions permanents del públic, ja es va veure que era un concert per disfrutar: una sonoritat impecable i amb la particular veu de Carles Sanjosé que semblava haver-se depurat per l’ocasió.

La banda habitual d’acompanyants del cantant també varen estar a l’altura. Richie Álvarez (teclat), Pep Mula (bateria) , Miquel Sospedra (baix) complien amb nota,  i especialment l’excel•lent guitarra Xarim Aresté,  cantant i líder de Very Pomelo, al qual Sanjosé mirava de reüll de tant en tant, potser perquè li va sortir un competidor en atreure les mirades de determinat públic.

El concert va continuar amb la creativitat i sensibilitat de Sanjosex fent-se present. El crooner de l’Empordà combina temes que sonen folk, amb ritmes rock and roll o fins i tot “rumberos”, però que essent diferents un dels altres, acaba creant un llenguatge totalment personal, poètic i genuí . “Et menjaria a petons”, dedicada a sa germana, la rockandrollera  “Baix Ter Montgrí”, “Córrer”, potser millor en disc pels efectes de producció, “De Girona  al Japó” que van haver de tornar a començar a mitja cançó (l’ambient s’anava destensant i en Sanjosé es va equivocar), o especialment les conegudes “Temps o Rellotge”, “Corriol” o “Animal Salvatge”, van barrejar la veu del cantant amb la del públic que les cantava de memòria.

El concert acabava amb “Diumenge”, “Techno” i “Puta”, per entrar en la fase dels bisos, on en primer lloc va aparèixer Sanjosé sol per agrair amb “Dylan” la influència del cantant en la seva música, seguida de “Perdó”, per acabar reivindicant folklore i cultura catalana, amb la curiosa interpretació de “Muntanyes del Canigó”.

Magnífic concert de Sanjosex. Dels millors que li hem vist.

Text: Albert Gasch

Fotos:  Wam Ba

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Història anterior

Andrea Motis. Un diamante por pulir

Següent història

Paul Fuster: Una benvinguda amb ‘Repte’

L'últim de A PRIMERA FILA