AMPLICULTURA

Cultura musical en el sentit més ampli

Clownia Festival – Espai Consciència

L’Espai Consciència arribarà a la tercera edició divendres 28 i dissabte 29 de juny en el marc del Clownia Festival. Serà d’entrada gratuïta i constarà de xerrades, tallers, una fira d’entitats i col·lectius, una zona de taverna i artistes en viu.

El Clownia torna a fer una aposta per aportar un valor afegit de pensament crític al festival i generar espais de reflexió. Enguany l’eslògan escollit per l’Espai Conciència és “El capitalisme mata el planeta” i s’abordaran temes com el canvi climàtic, la lluita per la terra o l’agroecologia i la sobirania alimentària.

L’activista per la sobirania alimentària dels pobles, Gustavo Duch, l’advocada Marta Boliches d’Iridia, el cantant de Txarango Alguer Miquel, familiars dels joves d’Altsasu, el meteoròleg Tomàs Molina o la periodista Txell Bonet, són algunes de les persones que participaran a les xerrades d’aquesta tercera edició. També es comptarà amb les periodistes Laura Rosel, Roger Palà, Mercè Folch o Neus Molina com a moderadores.

Per més informació: www.clowniafestival.cat/espai-consciencia.php

Dolors Ferré
Fotògrafa

Death o els sorprenents origens del punk

Us imagineu que algú demostrés que Jesucrist existí de debò i que (oh, sorpresa!) era negre? A mi, personalment, em semblaria perfecte (és més, em faria gràcia i tot) però estic convençut que això faria tremolar alguns dels puntals sobre els que es cimenta la nostra eurocèntrica societat.

Demano disculpes per avançat doncs ja se que amb el tema religiós hi ha qui te la pell molt fina. Perdó per la comparació, però és que avui us vull parlar d’un interessant documental sobre els orígens del punk, uns orígens que cal buscar-los (a Londres, Nova York?) a un dormitori, com molts altres, de la ciutat de Detroit i a principis de la dècada dels 70 del passat segle.

El dormitori pertanyia a tres germans de pell fosca (David, Bobby i Dannis Hackney) que, en descobrir a The Who, decidiren passar del funk per abraçar i crear sonoritats més elèctriques. Adquiriren llavors, com a banda, l’impactant nom de Death i enregistraren, inicialment, algunes demos domèstiques.

No us sonen de res? No m’estranya, el seu problema fonamental fou nàixer en una època i indret poc propicis pel seu èxit; la Motown, el gegant segell local, estava més pel naixement de la música disco i no tant per experiments excèntrics amb noms intimidadors.

Abans dels Sex Pistols, dels Ramones… Death! Set cançons enregistrades el 1975 als United Sound Studios i un senzill resumeixen la seva carrera discogràfica… fins el 2008. El documental A Band Called Death rescata la història per (intentar) reescriure una mica la història del Punk.

Si no el vau veure a l’InEdit i teniu curiositat el trobareu, per exemple, a un preu molt raonable i subtitulat al castellà al Filmin.

Parafrasejant els Sex Pistols… God save the (black) punk!