Snooze

Barcelona, 25 de novembre de 2016. Lluïsos Teatre

Algú allarga la mà cap a l’escenari i entrega a en Joan Colomo un paper. S’apropa la fi de la seva actuació així com el moment de conèixer el nom del guanyador del DescoNNecta 2016.

L’artista, padrí del certamen, se n’adona que aquell paper és la butlleta que permet votar per una de les dues bandes i com és lògic no es vol mullar.

– No sé si en això de la música els concursos serveixen de gaire – diu.

El comentari, tractant-se d’una final, pot semblar inapropiat. Ara bé, qui escriu aquestes línies, membre i secretari del jurat, pot estar, en part, d’acord amb aquesta afirmació. El format concurs té les seves deficiències, de camí a la final hi ha il·lusions i esperances truncades a causa d’un triatge que no a tothom pot semblar just o correcte.

Conscients d’això l’equip organitzador del DescoNNecta ha fet un esforç important per pal·liar, en la mesura del possible, alguns d’aquests “defectes”.

El jurat.
Creiem sincerament haver implicat a persones el criteri de les quals té un pes i una vàlua important en aquesta disciplina: crítica musical professional i programadors de festivals de renom. Tots ells han escoltat amb atenció i respecte absolut les diferents propostes i han repartit en consciència els punts entre els diferents participants.

El públic.
El pes del vot del públic, que és qui veritablement dóna sentit a la música en viu, ha estat, tant en semifinals com en la final, el mateix que el del jurat.

I malgrat els nostres esforços qualsevol pot pensar que el resultat no ha estat encertat i/o el mètode inapropiat. A això respondrem que el DescoNNecta nasqué amb la ferma voluntat de fer de pont entre el mercat, els mitjans i el jove talent musical que ens envolta i que el concurs és un recurs. Creieu-nos, per exemple, quan us diem que hi ha hagut part del jurat que ha quedat impressionat i ha mostrat un especial interès per algunes de les bandes “no guanyadores”. O, també, que ens han fet saber que el nivell ha estat molt alt i que la tria no ha estat fàcil.

WOOD és la banda que, havent fet mèrits de sobres, s’ha emportat merescudament el guardó. Els de Torelló demostraren actitud, talent i defengueren un repertori fresc i arriscat executat de manera inusual per a músics de la seva edat.

Dit això, poseu SNOOZE on diu WOOD i aquestes bones paraules seran igualment vàlides. L’aritmètica, per un marge mínim, els nega la màxima glòria.

Remarcar també allò que ja anunciàvem quan obrírem el concurs, el DescoNNecta no acaba el dia de la final. La nostra intenció és continuar treballant per ajudar a les bandes participants, no exclusivament a les finalistes, a trobar noves oportunitats de demostrar el seu talent i qualitat.

Els concerts de divendres conformaren un tot brillant, una festa magnífica que en realitat fou sempre el nostre gran propòsit. Agraïm enormement la feina feta pels tècnics i al Joan Colomo i tota la seva banda per esdevenir fermall de luxe.

Conclourem dient que hem gaudit enormement amb la part més esportiva de tot plegat, amb la companyonia i el respecte que entre tots aquests joves artistes hem vist i percebut. I és que la música té aquestes coses i moltes d’altres igualment positives, valors i actituds que val la pena promoure i potenciar i que en definitiva són el motor que ens empeny a tirar endavant projectes tan gratificants com aquest.