Els lectors habituals de L’Ampli coneixeu la nostra especial admiració per la música barcelonina. Sense voler abusar sovint mirem de fer-nos ressò de la seva activitat artística (ja ho haureu notat) i tenim costum de trepitjar assíduament algunes de les sales on toca.
A la Bikini, ves per on, no l’havíem vist mai. Excusa perfecta per atansar-s’hi. En una anterior crònica us parlàrem de la presentació del Celesta a l’Apolo. Ara, amb el rodatge fet us parlem de la maduresa de la versió en directe.
Un dimarts plujós pot resultar ideal per quedar-se a casa mirant el Quèquicom al 33 però també per escoltar la Maria i banda interpretant els temes d’un àlbum gestat a Berlín, on les precipitacions de ben segur inspiraren algunes notes. Quelcom semblant devien pensar els assistents que ompliren generosament la pista.
Doncs bé, en l’anàlisi qualitatiu d’allò que esmentàvem abans: Celesta gira pels escenaris des de setembre del 2013 i en aquest temps, com acostuma a passar, es poleixen detalls, s’experimenta, s’adquireix soltesa… Tot plegat resultà evident en aquesta entrega, amb l’única pega d’un loop mal executat. Terrible error que tots perdonàrem menys, probablement, la compositora que el maleí amb humor.
Sabem del zel i la meticulositat amb els que la banda prepara els seus concerts i aquest minúscul detall no contaminà un recital rodó. Estem convençuts de que samplers i loopers es portaran bé en properes ocasions i que els sabrà posar a ratlla.
Sobre el repertori esmentar, com no, que tingué molt de Celesta, força de Magnòlia, poc de Linòleum i un polsim d’u_mä. Tot ben amanit i amb les particularitats que fan única cada entrega de la Coma.
Text: Alex Reuss
Fotos: Sergi Moro
Podries estar interessat/-ada
