“Transatilicism” (Death Cab For Cutie)
Diria que és del 2003, i per mi és el millor disc d’aquell any. Va ser un any que vaig començar a escoltar molta, molta música, potser perquè començava a tenir diners i en aquell moment no se la baixava gairebé ningú i llavors compraves. Em vaig comprar aquell disc i em va semblar al·lucinant. Sí que és veritat que després han tret altres discos que són bastant pitjors. I tenen aquesta veueta una mica ‘monyes’. Estic criticant un disc que he dit que m’agrada, però bueno, sóc així, contradictori….Però en aquest disc, no sé perquè, la veu no em desagrada, no em desentona.
“If you’re feeling sinister” (Belle & Sebastian)
És un disc que estic escoltant bastant ara, i ara mateix em sembla acollonant. És molt alegre, tot i que la manera de cantar sembla a vegades melancòlica. És un pop molt senzill però tampoc immediat. La primera vegada que el vaig escoltar vaig pensar que era una merda. Me’l va passar una amiga, i a ella li encantava, però a mi em va semblar horrorós. I fent un esforç alguna cançó em va començar a agradar i així successivament. I ara em sembla al·lucinant.
Yankee Hotel Foxtrot (Wilco)
En primer lloc em sembla un grup mastodòntic. I en concret, aquest disc, forma part d’aquells que costen al principi, sobretot a la primera cançó, perquè sembla que el tio estigui cantant totalment desganat, sembla que ni li va ni li ve el que està dient. Potser per això m’agrada, perquè li importa un bledo tot.
Em sembla un disco molt bo. M’agraden bastant tots els seus discos (tot i que hi ha molta gent que pensa que els primers Wilco són els millors), potser l’últim no tant. Em semblen fantàstics.
