DISC POPULI

El Disc Populi d’en David Camarasa

DAVID CAMARASA En David Camarasa, bateria dels Vancouver, va néixer el 1974, essent fill de pagesos residents a la Vall d’Àger. La seva formació extra-musical passa per l’Institut a Tremp i per l’Universitat a Lleida. Des de finals dels 90 s’apropa a la capital del país per residir a Sant Just Desvern. Appetite For Destruction

Llegeix més

El Disc Populi de la Sandra García

SANDRA GARCÍA  Si ha d’existir una fan incondicional de l’Ampli i de les seves propostes, aquesta és la Sandra García. De fet, li va començar a agafar el ‘gustillo’ a això dels concerts i la música d’ençà del Petit Burg Festival, que cada any espera amb candeletes. Per cert, s’ha de dir que és la

Llegeix més

El Disc Populi de l’Albert Gasch

ALBERT GASCH Albert Gasch: guitarrista de Vancouver. Home fascinat per la música i que intenta descobrir noves experiències musicals cada dia. Tant li pot agradar el soroll d’una rentadora com una cançó del 1929. Socialment, es tracta d’una persona musicalment incompresa, amb un gust propi coincident amb unes publicacions elitistes que no llegeixen ni els

Llegeix més

El Disc Populi d’en Jacobo Villalón

JACOBO VILLALÓN En Jacobo Villalón, com es pot intuir per la foto, és un tipus dur. Un d’aquests paios sempre disposats a muntar una bona barbacoa pels “amigotes”. En la seva selecció, conseqüentment, trobem un dels clàssics del trash metal. Com veureu, però, dins el seu gran cor també hi ha lloc per ritmes més

Llegeix més

El Disc Populi de la Lupe Capell

LUPE CAPELL La Lupe Capell és una vella amiga de L’Ampli. Creadora audiovisual, cos i ànima de la productora audiovisual Xindogu, és l’artífex (entre moltes altres coses) dels vídeos promocionals del Petit Burg Festival. Alegre i dinàmica, el seu Disc Populi, creiem, és un fidel reflex de la seva naturalesa. Mi fracaso personal – Astrud

Llegeix més

Throwing Muses, The Smiths i Joy Division

‘Throwing Muses’ ( Throwing Muses) No coneixia de res el grup quan vaig llegir en una revista un article que va enviar la Kristin Hersh on es queixava de que el seu grup el posaven com el ‘segundón’ dels Pixies, i aleshores em va picar la curiositat. Vaig comprar-me’l, a la primera escoltada semblava que

Llegeix més

Nick Drake, The Beatles i Jeff Buckley

Five Leaves Left ( Nick Drake) Va ser el primer disc que va fer i el més sincer i honest de la seva carrera, crec. Mai ningú havia fet res igual i semblant i realment va ser un descobriment molt impactant per mi perquè tenia unes melodies molt fresques i quelcom molt íntim i molt

Llegeix més

El Último de la Fila, The Pogues i Antònia Font

Enemigos de lo ajeno (El Último de la Fila) Un disc de la dècada dels 80, en què jo era bastant jovenet, i que es titula ‘Enemigos de lo ajeno’ de El Último de la Fila. Recordo molt el moment, recordo aquest tipus de lletres que eren molt novedoses i molt urbanes. Això amb el

Llegeix més

Sigur Rós, Ray LaMontagne i The XX

Takk (Sigur Rós) Es un grupo que conocí a raíz de un festival llamado Inedit en el que vi la peli ‘Heima’, que va sobre ellos y está ambientada en Islandia, en una gira que hicieron por todo el país. Después del tour internacional estaban un poco quemados y querían volver un poco a sus

Llegeix més

Death Cab for Cutie, Belle & Sebastian i Wilco

“Transatilicism” (Death Cab For Cutie) Diria que és del 2003, i per mi és el millor disc d’aquell any. Va ser un any que vaig començar a escoltar molta, molta música, potser perquè començava a tenir diners i en aquell moment no se la baixava gairebé ningú i llavors compraves. Em vaig comprar aquell disc

Llegeix més