Tag archive

El Segell

Retirada! – Son

in VINyLS

Vaig tenir l’oportunitat de veure’ls d’artistes convidats (el què abans es deien teloners) de Japandroids el passat juliol a la [2] de l’Apolo. Amb aquest disc, en Cuervo (guitarra i veu) i l’Albert (bateria i veus), o el que és el mateix, Retirada!, només s’assemblen als canadencs en què també són un duet.

Amb Son (El Segell, 2019), els barcelonins, han abraçat la part més emotiva i sensible del hardcore amb punts de shoegazing. Han posat ordre a les idees i bones maneres que ja apuntaven al seu primer disc Victoria | Derrota. Quan el escolto em venen al cap els Nueva Vulcano i els primers discos de The Pains of Being Pure at Heart. Les seves cançons t’evoquen a paisatges quotidians, a moments idíl·lics, a felicitat i a l’amor més absolut. Escoltant-los m’imagino que estic al sofà de casa, tapat amb una manta i per la finestra veig com neva.

Al llarg de les onze cançons combinen el català i el castellà (qui diu que a Catalunya s’obliguen als nens i nenes a parlar només un idioma?). Respira ens dóna la benvinguda i ens prepara pel què vindrà. I ens diu adéu Corre, que estem somiant. Entremig, meravelles com Castors, Nunca dejes de venir a mi casa o 92. Bé, les podria posar totes…

Un consell: aneu a veure’ls en directe. I si no podeu, escolteu-vos-els a casa. Us farà bé.

Jordi Daumal
Redactor

Refree: potència a la Nova Creu Alta

in A PRIMERA FILA

El dimecres 23 d’octubre va ser nit d’estrenes a la sala [2] de l’Apolo. Per una banda, en Raül Fernandez Refree presentava el seu nou disc Nova Creu Alta. I aquest és el primer llarga durada del nou segell del Primavera Sound El Segell. Amb tanta estrena hi vaig trobar a faltar una copeta de cava…

Entraves a la sala i te n’adonaves que hi havia molta humitat. Un cop miraves l’escenari te n’adonaves a què era degut: l’escenari era ple a vessar de plantes. Mentre s’anava omplint la sala, que va acabar fent goig, comentàvem com ens imaginàvem el concert. Escoltant el disc te n’adones del gir més psicodèlic i elèctric que ha agafat en Raül en aquest nou treball, però teníem curiositat de veure la posada en escena. I l’impacte és molt bèstia! Només començar amb Quan els arbres ballen amb un final amb distorsions i molta potencia elèctrica veus que en Refree ha canviat. Potser ho fa el moment social que estem vivint, perquè algunes de les lletres han agafat un caire més social.

Va ser una estrena de disc en tota regla, perquè només es van tocar les cançons de Nova Creu Alta. Pel meu gust, van destacar, Avui ho he vist, Orgia, Kikirikí i Els fills dels néts. I va acabar dedicant Els nostres pares als Mossos. En paraules seves: “són unes bones persones”. Ironia?

Un bon disc, un directe potent i una nit agradable amb bona música i bona companyia. Es pot demanar alguna cosa més?

Text: Jordi Daumal

Fotos: Sergi Moro

Ves cap amunt