Sala BeGood

Wild Animals + Bullitt + Ultimate Frisbee: no va ser cap broma, va ser un concertàs!

Barcelona, 25 de maig de 2018. Sala BeGood

Arriba el moment a la sala BeGood. La Paula, bateria dels Wild Animals, ens informa que tocaran totes les cançons de l’últim disc The Hoax, disc que presenten en aquesta gira. Hòstia! Doncs només faltaria, perquè si encara no us l’heu escoltat, feu-ho. És un disc imprescindible. No és una broma, com diu el títol, és un discàs! Per mi, serà un dels millors discos de l’any.

Van obrir amb la mateix cançó que el disc: Lost in translation. I la resta és una bonica història de melodies, energia, punk, hardcore, suor, salts i empentes. Un concert amb majúscules. Van intercalar cançons dels seus anteriors discos: first songs EP i Basements: music to fight hipocrisy. I les noves, com Screaming in harmony, All my friends are far away i Everybody loves you when you’re dead van sonar com himnes llegendaris.

Van escalfar l’ambient el seus amics de Sant Feliu de Guíxols Bullitt. En Xavier Calvet sempre fa bones cançons. I va ser un bon moment per tornar-ho a recordar. Van sonar les bones cançons del seu últim disc Sparks i també dels antics So many ways, Love or die i Squared Wheels.

I els que van obrir la nit van ser els Ultimate Frisbee. No els hi perdré la pista, que tenen un futur present molt prometedor.

En resum, aneu a qualsevol concert dels Wild Animals de presentació The Hoax. Que els Bullitt no deixin de tocar i fer cançons i seguiment a curta distància dels Ultimate Frisbee.

Jordi Daumal
Redactor
Judit Trota
Fotògrafa

Podries estar interessat/-ada

Wood – Okeanos

Els Wood van ser els guanyadors, en format trio, en Marc Fernández (veu i guitarra), en Pol Villegas (baix) i

Aina + Vistalegre: per fi!

Barcelona, 17 de maig de 2018. Sala Begood

No sé si alguna vegada us heu posat nerviosos, neguitosos, esperant que arribi l’hora del concert del qual us vau comprar l’entrada fa temps. Si, ja ho sé, segur que em dieu: i tant! Pel concert d’U2 o el de la Beyoncé o els Rolling Stones. Suposo que ho associeu a aquests grups que omplen estadis i que fan molt de xou. Doncs jo he tingut aquesta sensació aquest dijous passat. Tot el dia. Tenia ganes que fossin les nou del vespre. Per fi arribava el dia en què podria veure els Aina en directe. En l’època en que van estar actius no els vaig poder veure mai. I ha hagut de ser 15 anys després del seu adéu oficial dels escenaris.

La sala Begood era una sauna. Plena a vessar per segon dia consecutiu per saltar, cridar, cantar i suar amb Mnemotechnics, Ice, hh&ld/wences o Two questions. I tots els hits que van tocar.

L’Artur, els germans Sola, en Titi i l’Álvaro i en Pau van sortir de l’escenari volant i mantejats pels seus amics, amigues i fans.

Van obrir el concert els Vistalegre, banda també de l’òrbita BCore com els Aina. Els de Sant Feliu de Guíxols van tocar les cançons del seu disc homònim. Van saber escalfar el públic i ens van deixar a punt pels mítics Aina.

Els Aina només s’ajunten quan ve en Pau, el bateria, dels Estats Units. La meva proposta és fer una recol·lecta, cada any, per pagar-li el bitllet i que facin un concert a l’any.

Per mi serà una nit que no oblidaré mai.

Jordi Daumal
Redactor

Fotos: Alexcore Caballero Gómez

Podries estar interessat/-ada

Wood – Okeanos

Els Wood van ser els guanyadors, en format trio, en Marc Fernández (veu i guitarra), en Pol Villegas (baix) i

Nothing Places – Sala BeGood

Nothing Places van sorprendre fa un parell de temporades amb un àlbum homònim de caire aventurer, ple de melodies oníriques, capes de textura i desenvolupaments harmònics impossibles.

Emilio Saiz (cantant, guitarrista i ànima mater del projecte) i Xavi Molero (bateria i percussions) s’acompanyen de les bones arts de Martí Perarnau i Ricky Falkner en el paper de còmplices multiinstrumentistes, i el resultat final és un calidoscopi musical tan sorprenent com addictiu.

Gravada a Red Bull Studio Madrid per Oswaldo Terrones sota l’atenta mirada de Suso Saiz, ” Tidal Love ” aprofita la suma de talents per a traçar una el·lipsi sònica perpètua mutació, una rara avis propulsat per un beat hipnòtic i contundent.

Nothing Places saben moure perfectament en una terra de ningú que s’han convertit en el seu senyal d’identitat, on l’experimentació i l’explosiva llibertat creativa es combinen amb la classe i elegància interpretativa pròpies del pop clàssic, qualitats que presagien un àlbum veritablement excepcional.

Text: Foehn Records

Podries estar interessat/-ada