Ramon Mirabet

MMVV 2015: a Vic es viu la Música Més Viva

 

L’Albert mira distretament per la finestra del tren que el porta a Vic, mentre la seva mà es mou rítmicament com si toqués una guitarra imaginària. La seva, reposa al seient del costat juntament amb la seva motxilla. L’Albert és un dels molts músics anònims que han omplert de música els carrers de Vic en la 27èna edició del Mercat de Música Viva de Vic, amb èxit rotund de públic i professionals. Una cinquantena de concerts, amb moltes estrenes de nous treballs que ompliran de nous ritmes i colors aquest tardor. Tres dies de propostes musicals per tots el gustos, de concerts massius com Els Catarres, Els Amics de les Arts, o La Pegatina, de joves promeses com Núria Graham, de mestissatge i fusió com Soleá Morente i Canteca de Macao, de retorns esperats com els de Inspira i Egon Soda, íntims i personals com Bikimel o Ramon Mirabet. No vàrem poder arribar a tots, i us deixem un petit recull del que la nostra càmera fotogràfica va poder immortalitzar.

La música, no es pot capturar en imatges, s’ha de viure i sentir, i a voltes, deixar que ho envaeixi tot. I això ho aconsegueix any rere any el Mercat de Música Viva de Vic.

Fotos i text: Maria Carme Montero

 

Podries estar interessat/-ada

Lanuza is in da haus!

Barcelona, divendres 9 de març de 2018. Auditori de Barcelona. Barnasants Qui més qui menys haurà patit una decepció amb

El kabuki italo-caledoni de Rachel Sermanni

Quina grata sorpresa la de la Rachel Sermanni! Poc coneixia aquest redactor sobre la capacitat interpretativa de la jove artista escocesa d’origen italià. Una veu potent plena de matisos que viatja entre tonalitats i intensitats diverses, una gestualitat kabuki, expressiva i alegre i un més que notable virtuosisme a la guitarra denoten, en conjunt, un savoir-faire extraordinari sobre l’escenari.
Fa tant sols uns dies compartia escenari amb Edwin Collins a Àustria i en el passat ho feu amb Elvis Costello o Rumer. Centenars de “bolos” més tard tinguérem l’oportunitat de veure-la a la sala Music Hall de Barcelona. Potser fou pel seu amor declarat a la pluja i als bassals d’aigua el que feia de la nostra ciutat, normalment càlida i assolellada, una destinació incòmoda per l’artista. Ens decantem, però, per creure que, si bé és cert que existeixen milers d’atractives propostes musicals escampades pel planeta, a vegades trobem a faltar la promoció d’opcions fresques i arriscades de qualitat. Com aquesta.
La qüestió és que diumenge, mentre a la Ciutat Comtal plovia a bots i barrals, la cantautora oferí un magnífic recital que repassà els temes del seu únic llarga durada, Under Mountains, així com un petit aperitiu del seu proper EP, Everything Changes, que veurà la llum a principis del proper any. Cançons de marcat caràcter folk amb la màgica capacitat de transportar l’oient a amables i frondosos paisatges naturals.
Un moment especialment emocionant, d’aquells que deixen els presents sense paraula, esdevingué quan la cantant convidà Ramon Mirabet, teloner local, a cantar amb ella Marshmallow Unicorn. El tàndem sonà meravellosament bé.
Precisament, sobre la proposta acústica d’en Ramon Mirabet, que precedí el recital de Semanni, podem dir que serví magníficament com a preàmbul. El santfeliuenc te una veu portentosa, recolzada per la qualitat dels músics que l’acompanyen. Hem de dir, però, que com ell mateix reconeix, manca un rodatge que arrodoneixi del tot el resultat. Aviat arribarà, temps i una canya.
La promotora Cooncert no podia desitjar millor estrena pel seu interessant projecte. Si aconsegueixen mantenir el nivell, juntament amb l’empenta i les ganes que demostren posseir, se’ls augura un prometedor futur del que tots els amants de la música en viu en sortirem beneficiats.
Text: Alex Reuss
Fotos: Sergi Moro

Podries estar interessat/-ada

Yuck: revival dels noranta

Els londinencs Yuck tornaven a Barcelona en la gira de presentació del segon disc Glow & Behold que l’està portant