Mokragora

Oso Leone i maionesa

09/05/2013 – Sala Apolo

“El turista un millón novecientos noventa y nueve mil novecientos noventa y nueve, cuando llegó se lamentó por bajar tan deprisa de su avión. Se ha perdido la ocasión de tener las atenciones que por suerte le brindaron al turista dos millones. Pero es igual, se conformó; En Mallorca fue feliz como el que más. Como el que más.

No sabem del cert si allò que cantaven els barcelonins Los Stops allà pels 1960’s es basava en alguna satisfactòria experiència personal, el que sí que podem afirmar és que, fruit del camí invers fet pels mallorquins Oso Leone, més d’un seguidor (probablement la majoria) acabà feliçment la nit del passat dijous.

El públic local que omplí la gran de l’Apolo esperava expectant la posada en escena del seu segon llarga durada Mokragora i creiem que l’espectacle no va decebre ningú. El primer àlbum (homònim) de la banda quedà enrere i aparegué tímidament, re-inventat, impregnat de la sonoritat que inunda les noves partitures.

Difícil resulta descriure o enumerar els diferents atributs del seu treball; especialment destacables són la característica veu sincopada de Xavi Marín, la cadència rítmica i hipnòtica de les melodies i l’evocadora atmosfera que es genera i que transporta l’espectador fins càlids i relaxants paisatges. La percussió també pren un paper protagonista de la mà de Paco Colombás, cofundador de la banda i responsable de l’adquirida sonoritat electrònica. En definitiva podríem dir que el resultat esdevé de la suma d’un ampli número d’elements breus i lleugers en aparença però complementaris i fonamentals en essència.

Tot un còctel que convencé i deixà un regust de boca excel·lent, evidenciant l’innegable qualitat d’aquesta mixtura balear digne de triomfar, a nivell internacional, com la maionesa.

No podem assegurar, però, que la idea de mantenir el públic assegut a una cadira fos un encert. En més d’una ocasió, malgrat el caràcter pausat de l’espectacle, el cos demanà moure’s al ritme de la música.

Text: Alex Reuss

Fotos:  Sergi Moro