Dissabte, 16 de novembre de 2019. Lluïsos Teatre.
La final començà, com manen els cànons, amb un pèl de retard. La cua per recollir les butlletes de votació era llarga.
Resolt aquest aspecte, preparats dalt l’escenari, els Maat començaren a tocar. Formació al complet: Anthony Paz i Josseth Flores a les guitarres, en Bryan Amagaña a la bateria i l’Anna Castells al baix (aquesta última no pogué assistir a la semifinal). La banda encarà amb ambició el recital, fent gala d’una gran actitud i d’un virtuosisme que casa perfectament amb el post-rock instrumental que practiquen. Sonaren els temes Blue, Ayahuasca, Haru, Wizard, Sed de hambre, Lahia, Fuber, tancant amb 1943 i una bona dosi de distorsió.
Seguidament arribà el torn dels RedFall Haze. En Joe Hidalgo (cantant), l’Adrià Barranco (guitarra), la Marina Martínez (baix), la Meritxell Serisier (teclats) i en Pol Herrero (bateria) no es quedaren enrere en quant a actitud i presència escènica. Saberen guanyar-se al públic (al seu i a l’altre) i aconseguiren embolcallar-lo amb el seu rock progressiu. El set list defensat fou Modern Wasteland, Stuck in our own world, Spacing out, Binary jungle, Three make a crowd i Variety show.
I així arribà el moment de votar. El públic diposità el seu vot a l’urna i el jurat es retirà a deliberar.
Mentrestant en Guillem Roma, acompanyat de la seva germana Marta al violoncel (i segona veu), oferí als presents un generós tastet del seu ampli repertori: Anaren caient peces de l’Oxitocina, Nòmades, Connexions i, per descomptat, del ser darrer treball, La constant i la variable. La química entre els germans traspuà màgia, una màgia que embadalí els allà presents, entregats (amb deliciosos silencis, rialles, cants) a un regal que tindrem gravat als nostres caps, ulls i cor durant molt temps. Una joia.
Ponderats el recompte de vots i les puntuacions atorgades pel jurat només restà fer públic el resultat. Correspongué a l’organització, Lluïsos de Gràcia i L’Ampli, fer l’anunci: Maat és la banda guanyadora del DescoNNecta 2019. El marge fou ajustat, el que evidencià l’alt nivell d’ambdues propostes.
Amb tot plegat podem dir que, malgrat els múltiples entrebancs, la final esdevingué un oasi, un moment d’evasió en aquests temps convulsos.
Moltes gràcies, Maat, Redfall Haze i Guillem i Marta Roma per participar en aquest projecte. Fins sempre!