Tanco els ulls. Fàcilment em transporto lluny d’allà on em trobo. Per moments, puc creure que puc volar en una mena de miratge oníric, i que màgicament tot pot fluir desafiant la més pura llei de la gravetat.
Obro els ulls. I tot és fosc. Només unes minses llums vermelles trenquen la foscor a la sala Sidecar. I a dalt l’escenari, en una sòbria penombra, la veu de Julianna Barwick conjuga amb el seu micròfon i una taula de mescles, les notes, acords i veus en espirals de loops i reverberacions, que semblen haver captivat a un públic d’allò més heterogeni, però no suficient per omplir la sala.
La de Louisiana, va aparèixer passats alguns minuts de les 10 de la nit, saludant simpàticament i estrenant vestit per la ocasió. Espontàniament, algú del públic proposà als assistents, seure a terra per escoltar millor el concert. I com si d’una trobada d’amics es tractés, tothom es va anar acomodant a les cadires imaginaries del terra i es va fer el silenci.
Durant poc més d’una hora, amb bis inclòs, es van desgranar les composicions que formen l’àlbum Magic Place (Asthmatic Kitty, 2011). Temes com “Envelop”, “White Flag” o “Bob in your gate” es varen anar encadenant, sense massa parlaments. La música que fa Julianna Barwick, no ens enganyem, és diferent : amb la seva petita taula de mescles, genera loops de pocs compassos que es van repetint i superposant amb menor o major intensitat depenent de la reverberació que hi afegeix. Les diferents veus que hi incorpora li donen al conjunt un toc angelical i perquè no dir-ho, hipnòtic, ja que després de la tercera cançó alguns dels que seien a terra, s’estiraven còmodament amb el ulls tancats.
Amb tot, potser l’excés de tants bucles fa que es trobi a faltar alguna mena d’element que trenqui tant de loop o que sorprengui, o que s’allunyi una mica de sons que estones potser recorden massa a Enya i la seva música New Age. Inclús la projecció de vídeo que acompanyava el concert, era una de barreja de llum i boira que es repetia infinitament.
El que està clar que la música es pot entendre de moltes maneres i totes elles són acceptables i molt respectables . I el que fa Julianna Barwick té un segell personal i característic, i els seus concerts, tal i com diuen, són únics i diferents els uns dels altres. Els crítics apunten a Barwick com a successora de Bjork i es considerada una de les grans revolucionaries de la vanguàrdia pop del moment. Segur que en sentirem a parlar.
Text i fotos : Maria Carme Montero