Jordi

Throwing Muses, The Smiths i Joy Division

‘Throwing Muses’ ( Throwing Muses)

No coneixia de res el grup quan vaig llegir en una revista un article que va enviar la Kristin Hersh on es queixava de que el seu grup el posaven com el ‘segundón’ dels Pixies, i aleshores em va picar la curiositat. Vaig comprar-me’l, a la primera escoltada semblava que costava una mica tot i que hi havia grans temes que em van encantar com ‘Hate My Way’, ‘Vicky’s Box’ o ‘Green’. Com més el vaig escoltar més em va agradar, fins que ha arribat a ser un dels meus discos preferits.

‘Hatful of Hollow’ ( The Smiths)


És un recopilatori de singles i de maxis, i m’agrada perquè hi surt una de les meves cançons preferides, ‘This Charming Man’, cançó que des de ben jovenet vaig escoltar i amb la qual m’he sentit molt identificat. Preguntes com ‘Does the body rule the mind or does the mind rule the body?’ o ‘Will nature make a man of me yet?’ quadraven molt amb coses que se’m passaven pel cap aleshores.

‘Unknown Pleasures’ ( Joy Division)


Sobretot m’agrada per cançons com ‘Disorder’. Forma part de l’època més obscura que vaig tenir, on em semblava que jo estava contra tots i tots contra mi. M’encantava sentir-lo ‘a tota pastilla’ a la meva habitació pensant que era l’únic del món i que el món s’enfonsava.