Barcelona, 19 de gener 2017. Antiga Fàbrica Estrella Damm
Quan unes cinc-centes persones omplen la sala de l’Antiga Fàbrica d’Estrella Damm en la 4a Festa de Presentació del Vida 2017, i jo he hagut de tirar de buscador per buscar informació de qui eren els dos grups que tocaven, és que: fa fred i la gent busca un lloc calentonet per passar la tarda, o bé, té ganes d’una cervesa, quedar amb els amics i no sap ha on, i per últim, la meva incultura musical és més greu del que em pensava. I desgraciadament és així.
Bon ull tenen els organitzadors del Vida i ho continuen demostrant a mesura que passa el temps. I no solament a l’hora de buscar grups pel Festival sinó, també, a l’hora de programar les Festes de Presentació. Aquest dijous passat van apostar per ajuntar dos grups joves. Dos grups que ens fan tornar a altres èpoques, tant amb el tipus de música com amb l’estètica. Em va semblar que l’època de les barbes hipstonianes està arribant al fi del seu regnat i que la moda, que és cíclica, fa que es tornin a portar els cabells llargs i els bigotets. I jo que ja havia llençat els meus pantalons de campana.
També ens van informar que al febrer ja tindran tancat el cartell complert del Vida 2017 i que estan pràcticament a dos mil abonaments de penjar el sold out.
Els barcelonins Holy Bouncer van ser els primers a tocar. Quintet elèctric amb Manu a la bateria, Pol i Miguel a les dues guitarres, Bernat al baix i Jordi a la veu. Sense floritures. Amb un EP i el LP (sembla que els cd’s tenen les hores contades) Hippie Girl Lover (Gran Sol, 2016) a l’esquena, han barreja el rock mes pur dels Stone, Doors o Who, amb la psicodèlia dels Pink Floyd. De fet, crec que a Woodstock no haguessin desentonat gens i si no mireu la portada del disc, una delícia, o el vídeo de la cançó The Mysteries of a Curly Jungle, ridículament censurat al Youtube i que podeu veure sense trossets negres, que tapen parts pudoroses, per Vimeo. Repeteixo, poprock acadèmic, descarat i sobretot amb molt de futur. Que no ens enganyi la seva joventut i que no faci que ens els prenguem a la lleugera.
Australians de naixement i berlinesos d’adopció, Parcels van ser els segons de la nit i els encarregats de fer-nos ballar encara que no en tinguéssim ganes. I us puc ben assegurar que mai havia vist a tanta gent fer-ho a la Damm. Pop elèctric, funk i soul en una justa barreja. La presència de dos teclats fa que sigui l’antítesi dels Holy Bouncer, tot i que comparteixen la idea de fer-nos anar uns quants anys enrere. Feia molt de temps que no escoltava tocar en directe la guitarra en l’estil tant funk i en què les harmonies vocals tinguessin tanta importància. Ha sigut la primera visita dels Parcels al país, però tornaran pel cap de setmana del Vida 2017. La bona acollida que van tenir els assegura que seran un bon escalfament per l’intens cap de setmana que ens espera a Vilanova.
Per acabar la nit, els Parcels ens van oferir un bis. El Let’s Dance del David Bowie va fer que marxessin per la porta gran.
Demà trucaré a la meva mare, a veure si finalment no va llençar tota aquella roba que es va quedar a la meva habitació quan vaig marxar ja fa uns anyets. Ja sé sap, les mares difícilment s’equivoquen.
Text: Josep Maria Català
Fotografia: Maria Carme Montero