Barcelona, 17 de gener de 2019. Centre Artesà Tradicionàrius.
Nit d’estrena dins la XXXII edició del festival Tradicionàrius, que ja porta 25 anys dins l’espai del CAT. Presentació del darrer disc de Caïm Riba. Músic de llarga trajectòria, guitarrista d’uns Pastora en un llarg guaret i que en la seva faceta en solitari s’ha destapat com un excel·lent lletrista.
Va començar la vetllada amb Nararai cançó que posa títol al darrer treball, i que en directe sonava més guitarrera. I a partir d’aquí es va deixar anar desgranant el disc, tot explicant rialler i tímid l’origen i nus de cada cançó. Van sonar Històries, La primavera o Sentir l’aire aquesta amb reminiscències dels anomenats Pastora, enllaçant amb cançons d’homenatge a dones de la seva família: Princesa de les llunes, Mare, Entre llençols o ben acompanyat a Si mai et sents sol per l’Ivette Nadal, una fera dalt l’escenari plena de sensibilitat.
Ben guarnit per una banda en formació de quartet (guitarra, baix i bateria), destacà la connexió i sintonia amb el guitarra Raül Bonilla que a la vegada li feia les segones veus.
La darrera part del concert va estar dedicada al seu primer àlbum en solitari (A 306 Km) interpretant les inspirades Matinades enceses, Home llop o l’especial Volarà, amb lletra polida i sentida de la seva àvia, la poetessa Clementina Arderiu.
Va ser en els bisos on la part masculina de la família es va mostrar i reivindicar quan en Pau i Pauet Riba (pare i germà, respectivament) van pujar a l’escenari per interpretar Quan la Mercè està contenta, amb el públic sorprès, feliç i esvalotat.
Si podeu, aneu a veure al Caïm en algun dels seus concerts. Sinó, sempre us queda escoltar-lo en CD, un exemple de perquè val la pena seguir comprant música en format físic: les il·lustracions de la portada i el llibret que l’acompanya, signades per la seva filla Maia Riba, són tota una petita joia pels ulls. Després no digueu que no esteu avisats. O que no sabeu quin regal fer a algú que estimeu… solament us podem assegurar que us ho agrairà i correspondrà.
Foto: Josep Tomàs