Ayre Hotel Rosellón

L.A. i l’efecte Brummel

24/04/2016 – Ayre Hotel Rosellón – Barcelona

 

Diumenge. No gaire d’hora, eh? Posem que a la una del migdia, sol radiant… Un vermutet, no? Eps, escolta, que resulta que tres figures que ho estan petant pel continent s’hi apunten. Diuen (al lloro) que per amenitzar el ritual faran musiqueta de la bona. Ueeee, pinta guay, oi? Espera, si a sobre et dic que el sarau és a una de les terrasses amb millors vistes de Barcelona… Flipa!

 

Sobreviscuts al tournée que els ha dut a mitja Europa, els L.A., àvids de calma, volgueren compartir íntimament i en format semi-acústic part del seu repertori amb els seguidors més espavilats. Aforament limitat, discreta i conseqüent promoció i una ubicació, fins ara, no gaire habitual: la terrassa d’un hotel.

La cita, com col·loquialment apuntàvem a l’inici de la crònica, fou sota els rigors d’un dia assolellat a l’urbs mediterrània. La hidratació, com aconsellà en Luis A. Segura, resultà obligatòria. Fem ballar, doncs, els glaçons dins el got de Martini Rosso, glopets curts, i ens preparem per gaudir de la versió “desendollada” del directe dels mallorquins.

Lloar, a aquestes alçades, les virtuts del seu From the City to the Ocean Side, un disc que ja incloguérem en la Gran Reserva 2015, no te gaire sentit. Dir que la cosa ve d’abans i que, malgrat que diferents, el Dualize, el SLNT FLM o aquell llunyà Heavenly Hell són material de primera és descobrir la sopa d’all.

Així doncs ens centrarem en el particular format outdoor, matiner i, per sobre de tot, de proximitat. I és que els de L’Ampli sempre hem tingut molt present els eslògans d’aquella baronívola aigua de colònia de nom Brummel: “Mejor cuanto más cerca” o “Es en las distancias cortas donde un hombre se la juega con su colonia”,

Descartem, si us plau, la lectura masclista i centrem-nos en el fet que un directe on artistes i públic es miren als ulls propicia un clima especial, un intercanvi de sensacions que difícilment aflorarà en un recinte de grans dimensions. El nostre estimat PBF perseguia això i aplaudim qualsevol proposta que propiciï aquest tipus de sintonia màgica.

Dit això aclarir que el trio, com era d’esperar, passà la prova amb nota i que caramels com Love comes around (amb intercanvi d’instruments entre els components), Living by the Ocean, l’oportuna Higher Place o la ja clàssica Stop the clocks sonaren genial. Veu i guitarra, en solitari, Segura executà tres temes destacant, al nostre entendre, Ordinary Lies.  De fet tota la col·lecció s’adaptà perfectament als particulars entorn i dimensió de l’acte. 
Amb el nas vermell, més pels efectes nocius de la radiació solar que per l’alcohol del vermut, abandonàrem feliços aquell privilegiat indret amb l’esperança de poder assistir a esdeveniments similars en un futur pròxim. Senyors programadors i promotors locals, que consti en acta aquest humil desig.

 

Text: Alex Reuss
Fotos: Maria Carme Montero