Barcelona, 12 de desembre de 2015. L’Auditori Crec que a en Pau Vallvé li inspiraria llegir-se Lo importante es perder de Manuel Pérez Subirana o El Viaje Vertical d’Enrique Vila-Matas. Tracten de persones que no es troben a si mateixes en el personatge social que representen, on el triomf és un amalgama de llocs superficials
Llegeix mésAquestes sis hores i deu minuts són les que tenia diària i exactament en Pau Vallvé per poder fer la gravació del seu últim treball Pels dies bons (Autoeditat, 2014), bé, autoeditat, autoimprès, autoenganxat, i gairebé que ens l’imaginem fins i tot fent els solcs dels cd’s i vinils, perquè una de les moltes característiques
Llegeix mésPodries estar interessat/-ada
El passat dissabte “el ex-fumador de porros Pau Vallvé” (en castellà) va tancar la gira de concerts de promoció de l’àlbum 2010. Ho va fer a una sala 3 de L’Auditori plena fins a la bandera. Plena, s’ha de dir, d’un públic heterogeni: Entre les més de tres-centes persones que ompliren l’espai hi havien familiars,
Llegeix més