Tag archive

Me and the Bees

Ampli’s Twelve – 01/10/2014

in AMPLI'S TWELVE

01/10. No, no se trata de ninguna cadena en código binario sino del primer día de octubre. Significa que el otoño ya ha hecho acto de presencia y que los cielos ya no son tan azules como días atrás. Pero oye, ahora toca disfrutar de los colores ocres, de las noches fresquitas tapaditos con la sábana y/o la manta y de los platos calóricos que en verano no nos permitíamos por aquello de la figura.

Como manda la tradición y el termómetro toca cambio de armario y desde L’Ampli nos ponemos las pilas para no caer víctimas de las inclemencias climatológicas. Hemos localizado 12 piezas musicales que nos permitan mantener una temperatura corporal adecuada.

Los sastres encargados de confeccionar este cálido “vestuario” auditivo son Angel Olsen, Julieta Jones, The Muffs, The Proper Orenaments, Me and the Bees, The Horrors, The Drums, King Tuff, So Cow, Woods, Sloan y Avi Buffalo.

¿Comienzas a notar el fresco? ¡Dejaos abrigar!

Ampli’s Twelve – 01/10/2014

in AMPLI'S TWELVE

01/10. No, no es tracta de cap cadena en codi binari sinó del primer dia d’octubre. Això vol dir que la tardor ja ha fet acte de presència i els cels ja no són tan blaus com dies enrere. Però res tu, ara toca gaudir dels colors ocres, de les nits fresquetes tapadets amb el llençol i/o la manta i dels plats calòrics que a l’estiu no ens permetíem per allò de la figura.

Com mana la tradició i el termòmetre toca canvi d’armari i des de L’Ampli ens posem les piles per no caure víctimes de les inclemències climatològiques. Hem localitzat 12 peces musicals que ens permetin mantenir una temperatura corporal adequada.

Els sastres encarregats de confeccionar aquest càlid “vestuari” auditiu són  Angel Olsen, Julieta Jones,  The Muffs, The Proper Ornaments, Me and the Bees, The Horrors, The Drums, King Tuff, So Cow, Woods, Sloan i Avi Buffalo.

Comenceu a notar la fresca? Deixeu-vos abrigar!

 

Ampli’s Twelve – Edició d’estiu

in AMPLI'S TWELVE
Ampli's 12 - Edició d'estiu

Ja tenim aquí l’agost!

Comenceu vacances? Sí? No? Bé, sigui com sigui l’estiu convida al lleure, a la tranquil·litat d’una cerveseta a la platja o a la terrassa del bar de sota casa, a gaudir d’un entrepà de xoriç a la vora d’un riu, sentir la remor de l’aire sota un avet pirenaic, a sortir per la nit a cremar les festes del poble, barri o ciutat… En fi, dies llargs, temperatura càlida, hormones alterades (sense haver d’anar a Magaluf)…

Ara, l’estiu no seria estiu sense música. La pausa i el relax propis del període ens permet assaborir-la com mai. Prepareu doncs els paladars per degustar el tast de L’ampli, refrescant com la sangria o el gaspatxo però sense la ressaca ni el regust de l’una i de l’altre.

 

PopArb: la Joia del Montseny

in A PRIMERA FILA

Desena edició del PopArb. Sí, sí, ja fa deu anys del festival petit més gran de Catalunya (amb el permís del Faraday que ha passat a millor Vida…). El PopArb és música, piscina, amics, amigues, cerveses… El PopArb és l’hòstia!

Aquest any començava un dia abans, el dijous 26 de juny, amb les actuacions de Joana Serrat, en Guillamino & The Control Z’s i va punxar en Miqui Puig. Però el gran gruix de les actuacions van ser el divendres 27 i dissabte 28 de juny. Anem-hi!

Va obrir el divendres Erm a Can Torres. A continuació, ja a Can Cassó, a l’escenari Envelat Estrella Damm, va sonar el nou disc, i bo, Estructures sota terra dels Raydibaum. Entregats i contundents i, sorprenentment, novells pel que fa a tocar a Arbúcies. Els van seguir els veterans d’aquesta edició, en Pau Riba i en Pascal Comelade. Crec que no va ser un bon moment per explicar les seves històries, ja que la seva proposta s’adequa més a un teatre o, potser hagués estat bé a Can Torres. En Refree, amb en Miquel Sospedra “el baixista del PopArb” i en Nico Roig a la guitarra, va descarregar les noves cançons del seu últim disc Nova Creu Alta. Va ser acabar el bon concert de Refree perquè sorgís, des d’on no sabem d’on, una gentada amb les primeres notes de Al mar dels Manel. Van estar grans. Aquí va arribar la primera imatge d’aquest PopArb: en Dani Vega, guitarra de Mishima, va col·laborar a la cançó Teresa Rampell i va deixar a tothom amb la boca oberta quan li va agafar, mai millor dit, un rampell i va destrossar la guitarra. Potser no n’hi havia per tant, no? En Carlos Cros va fer un concert molt correcte. Van presentar Nadie se resiste al amor. Ell s’hi va deixar la pell i va suar de valent! I Mazoni amb el seu keytar més típic dels anys 80 que del 2014, una mica igual que la seva indumentària, ens va regalar unes ballaruques fantàstiques. Jo era bastant escèptic pel que fa al seu nou disc Sacrifiqueu la princesa, però en directe amb va convèncer força. A Can Cassó va tancar la nit del divendres el Dj Amable fent un remember musical que ens va transportar per diferents èpoques musicals. Va continuar la nit a La Consulta amb l’Hereu Escampa i en Jordi Lanuza punxant discos i al Barrock amb el Dj Delafé. Jo, però, ja vaig retirar a dormir.

Dissabte a la tarda tocava Renaldo & Clara a Can Torres. Em vaig quedar sense veure’ls i em vaig haver de conformar a veure, amb alguns dels músics, la pròrroga i els penals entre Brasil i Xile. Va guanyar Brasil en contra de la voluntat de la majoria de persones que omplien Can Torres. Unes braves, un entrepà i cap a Can Cassó. Potser no ho sabeu, però a Can Torres fan uns entrepans molt bons, però no són massa ràpids (guardant les distàncies, em recorden al Cafè Rovira d’Arenys de Munt) i aquest fet va fer que em perdés en Caïm Riba i l’estrena del Mundo fatal el nou disc dels Me and the Bees.

IMG_0138m

Vaig arribar que engegava Sanjosex i el seu Festival particular. Era el moment de la passarel·la PopArb: primer els mataronins The Free Fall Band van aparèixer vestits de blanc nuclear amb el seu brillant disc The Münster Sights sota el braç. Podríem dir que van fer de taloners del seu protector, en Miqui Puig. Amb la banda l’Agrupació Cicloturista a l’escenari va entrar, vestit com un pinzell, decidit a fer un concertàs. I ho va fer. El cantant de cançons d’amor en va cantar de noves i d’antigues. I n’estic completament segur que a més d’un el va deixar bocabadat. En Miqui Puig va estar il·luminat i grandiós! I per tancar-la, vestits completament foscos, igual que la seva música, van sortir a l’escenari els Anímic. El seu Hannibal ens va hipnotitzar. Emocionant va ser el moment en què el públic va cantar, juntament amb en Ferran Palau, Trenco una branca. El que no em va agradar és que, abans que acabessin, molts ja es giressin cap a l’escenari Envelat Estrella Damm per veure els Mishima. Evidentment, ells eren una de les grans atraccions de la desena edició del PopArb. I ho van demostrar. I ens van deixar una altra imatge d’aquest PopArb: van aparèixer focs artificials enmig dels udols a Tot torna a començar. CaboSanRoque van portar la seva proposta diferent, curiosa i els seus instruments remodelats abans del polifacètic Joan Colomo. Aquest any no va fer la radiofòrmula. Vam tenir la sort d’escoltar La Fília i la Fòbia i les bones cançons que ha fet al llarg d’aquests anys. I van acabar amb una altra imatge, per mi, la imatge que simbolitza el festival: en Joan començant a cantar Els amigos i els del grup a darrera abraçats. Bonic! I van tancar la desena edició del PopArb el grup d’electrònica Lasers.

Enmig d’aquesta bogeria de concerts vam tenir la piscina el dissabte amb els Línia Maginot i DJ Txarly Brown. S’hi estava tan bé, que aquest any no vaig anar al Prat Rodó. L’any vinent, potser…

Moltes gràcies a totes les persones que fan possible el PopArb! I per molts anys!

Ah, per cert! Potser us preguntareu: i el títol de la crònica? Doncs bé, anava escrivint i no li trobava un títol o els típics per aquesta edició “10 anys de PopArb”, “Moltes felicitats per 10 anys de música”, “Per molts anys”… i tenia la resposta davant dels nassos: La Joia del Montseny. Evidentment! La Joia del Montseny és com anomenem la casa que ens deixa la família d’una amiga per passar el PopArb. Té unes vistes al·lucinants! I el PopArb també és la joia del Montseny. I tant que sí!

Text: Jordi Daumal

Fotos: Alba Nàjera

Ves cap amunt