Tag archive

L.A.

L.A. i l’efecte Brummel

in A PRIMERA FILA
24/04/2016 – Ayre Hotel Rosellón – Barcelona

 

Diumenge. No gaire d’hora, eh? Posem que a la una del migdia, sol radiant… Un vermutet, no? Eps, escolta, que resulta que tres figures que ho estan petant pel continent s’hi apunten. Diuen (al lloro) que per amenitzar el ritual faran musiqueta de la bona. Ueeee, pinta guay, oi? Espera, si a sobre et dic que el sarau és a una de les terrasses amb millors vistes de Barcelona… Flipa!

 

Sobreviscuts al tournée que els ha dut a mitja Europa, els L.A., àvids de calma, volgueren compartir íntimament i en format semi-acústic part del seu repertori amb els seguidors més espavilats. Aforament limitat, discreta i conseqüent promoció i una ubicació, fins ara, no gaire habitual: la terrassa d’un hotel.

La cita, com col·loquialment apuntàvem a l’inici de la crònica, fou sota els rigors d’un dia assolellat a l’urbs mediterrània. La hidratació, com aconsellà en Luis A. Segura, resultà obligatòria. Fem ballar, doncs, els glaçons dins el got de Martini Rosso, glopets curts, i ens preparem per gaudir de la versió “desendollada” del directe dels mallorquins.

Lloar, a aquestes alçades, les virtuts del seu From the City to the Ocean Side, un disc que ja incloguérem en la Gran Reserva 2015, no te gaire sentit. Dir que la cosa ve d’abans i que, malgrat que diferents, el Dualize, el SLNT FLM o aquell llunyà Heavenly Hell són material de primera és descobrir la sopa d’all.

Així doncs ens centrarem en el particular format outdoor, matiner i, per sobre de tot, de proximitat. I és que els de L’Ampli sempre hem tingut molt present els eslògans d’aquella baronívola aigua de colònia de nom Brummel: “Mejor cuanto más cerca” o “Es en las distancias cortas donde un hombre se la juega con su colonia”,

Descartem, si us plau, la lectura masclista i centrem-nos en el fet que un directe on artistes i públic es miren als ulls propicia un clima especial, un intercanvi de sensacions que difícilment aflorarà en un recinte de grans dimensions. El nostre estimat PBF perseguia això i aplaudim qualsevol proposta que propiciï aquest tipus de sintonia màgica.

Dit això aclarir que el trio, com era d’esperar, passà la prova amb nota i que caramels com Love comes around (amb intercanvi d’instruments entre els components), Living by the Ocean, l’oportuna Higher Place o la ja clàssica Stop the clocks sonaren genial. Veu i guitarra, en solitari, Segura executà tres temes destacant, al nostre entendre, Ordinary Lies.  De fet tota la col·lecció s’adaptà perfectament als particulars entorn i dimensió de l’acte. 
Amb el nas vermell, més pels efectes nocius de la radiació solar que per l’alcohol del vermut, abandonàrem feliços aquell privilegiat indret amb l’esperança de poder assistir a esdeveniments similars en un futur pròxim. Senyors programadors i promotors locals, que consti en acta aquest humil desig.

 

Text: Alex Reuss
Fotos: Maria Carme Montero

Gran Reserva 2015

in VINyLS

L’any s’acaba però abans volem presentar-vos la selecció dels que, segons criteri de l’equip de L’Ampli, són els millors discos d’aquest 2015. Al mateix temps aprofitem per a desitjar-vos unes magnífiques Festes i que el 2016 ens ofereixi un bon grapat de bons moments!

nadal_lampli2015

Mercat de Música Viva de Vic 2012: el somni d’una nit d’estiu

in A PRIMERA FILA

Vic, 13-16 de setembre

Quan amb bastants anys menys, els que som de la Plana esperàvem l’arribada del Mercat de Música Viva teníem clares dues coses: que la música seria el centre de les nostres activitats durant tres dies, i que aquella mateixa festa i música posava cloenda a l’estiu, per més que ens hi volguéssim resignar.

Passat el temps podríem dir gairebé el mateix: Vic s’omple de música per tots el racons i de gent disposada a gaudir-la (més de 110.000 persones segons dades oficials) però hem de dir que aquest cop l’estiu, ens va picar l’ullet, ja que el bon temps va acompanyar tot el 24è Mercat de Música Viva d’enguany a diferència del  prematur fred vigatà que es va patir tan sols uns dies enrere en el Foramuralla.

Seria molt agosarat voler fer una bona crònica del que han sigut gairebé 70 actuacions repartides en 8 escenaris diferents, així que serem modestos i farem una breu pinzellada allà on fórem capaços d’arribar, nosaltres i la nostra càmera fotogràfica (si us diem la veritat, una mica “cames ajudeu-nos” degut a les distàncies entre els diferents escenaris i al solapament inevitable d’actuacions).

Havent-nos perdut lamentablement el reguitzell de bones propostes del primer dia de Mercat, el divendres la Plaça Major de Vic, començà a despertar-se amb el pop-folk dels Catarres. Els de Centelles i Aiguafreda arribaren de bracet no tan sols de la Jenifer, aquella noia de “Castefa” que va robar el cor d’un català independentista (tema polític candent i present a Vic per les més que nombroses estelades que penjaven per balcons i finestres de la Plaça), sinó de tot un bon repàs al seu disc Cançons 2011 (DiscMedi, 2011) , així com noves propostes que feren les delícies d’un públic molt jove (molts d’ells acompanyats dels pares)  que ballaren i cantaren entregats totes les lletres del grup de l’Eric Vergés.

Els mallorquins L.A, vingueren acompanyats del seu EP “Slnt Flm” (Universal, 2012), acabat de sortir del forn. La veu de Luis Albert Segura, veu cantant d’aquest quintet pop-rock, es va barrejar amb un bon grup de seguidors apinyats al davant de l’escenari, que no es va cansar de cantar durant tot el concert. I quan el rellotge de la plaça marcava poc més d’un quart de dotze de la nit, saltaren damunt l’escenari de la Plaça els Love of Lesbian, plat fort de la nit, que es varen ficar al públic a la butxaca des del primer moment. Els lesbians presentaren “La noche eterna. Los días no vividos” (Music Bus, 2012) davant d’una plaça plena a vessar. La complicitat de Santi Balmes va fer saltar i cridar als assistents i aquests van respondre corejant incansablement temes del nou disc com dels anteriors.

I allunyant-nos una mica dels concerts multitudinaris, ens apropàrem a la Carpa Vermella i a la Carpa Negra per escoltar a Za! i a Jonston. Abans però,  ens vàrem aturar a la Cava Jazz per escoltar als Everan Tusk, un grup pop-folk d’origen francès que varen presentar el seu primer disc “Fortify Your Innocence” (Underdog Records/ Rue Stendhal, 2012). Una proposta interessant i apuntada a la llista de nous grups emergents que caldrà veure com van evolucionant. Val a dir que es varen guanyar als pocs assistents allí presents, quan varen brindar amb vi català. Poca assistència també, al començament del concert de Jonston, potser la fredor de l’entorn va fer que el seu pop d’origen madrileny, tot i ser acurat, l’hi faltés un toc de dinamisme. I Za! va començar a tocar prop de les dues del matí i va mostrar un altre cop el seu segell tan personal: una barreja de bogeria i excentricitat, moltes vegades al límit de la psicodèlica. Un toc final d’energia per acabar un divendres d’allò més musical.

Dissabte va ser un dia de propostes contrastades. El bon gust i la delicadesa de Maria Rodés va fer acte de presència davant d’un públic que omplí la Carpa Vermella per escoltar el seu “Sueño Triangular” (BCore, 2012). Totes les cançons del nou disc deixen palès un procés creatiu molt precís, on els detalls han estat molt cuidats. Una empremta molt personal que ha deixat gravat en el seu treball més oníric. D’altre banda, la Carpa Negra, es vestí amb l’elegància absoluta de Prats, que feren acte de presència gairebé a la mitjanit de dissabte per presentar-nos el seu Pla B (BCore, 2012), primer treball del grup que havia vist la llum tan sols uns dies abans, precisament el 10 de setembre. El pop rock dels catalans i ex-membres de Madee sona treballat i amb personalitat, i estem segurs que tindran un forat dins el panorama musical actual.

I dels concerts més íntims als més multitudinaris, els que aconseguiren omplir de gom a gom altre cop la Plaça Major, i Txarango, el Puchero del Hortelano i La Pegatina foren els encarregats. Txarango tocava pràcticament a casa, i començaren a escalfar l’ambient amb les cançons del seu àlbum “Benvinguts al llarg viatge” (DiscMedi, 2012) una fusió d’estils animosos, tocs llatins, pops i ritmes entre el reggae i el dub. El públic tenia ganes de festa, de cridar i saltar. I els nois de Txarango no es varen fer de pregar. Moment especial la introducció que l’Alguer Miquel va fer a “Quan tot s’enlaira”, fent un crit per un món millor i per l’educació dels valors dels més petits per evitar que “el racisme s’instal·li en els nostres ajuntaments”.

I el fi de festa vingué de la mà de La Pegatina que desplegaren damunt de l’escenari tots els seus encants, ritmes, instruments, simpatia i complicitat amb els milers de persones que saltaven, cantaven i picaven de mans. Repàs al seu treball “Xapomelön” (Kasba Music, 2011) i a temes anteriors. Festival de ritmes alegres i enganxosos. Va haver-hi de tot, i la gent s’ho va passar d’allò més bé. I com tot fi de festa no podia faltar el confeti i un moment d’or: tots els membres de La Pegatina, ballant i cantant al bell mig del públic.

Vic, ciutat de fires i mercats, i bressol de grans esdeveniments musicals!

Text i fotos: Maria Carme Montero

 

 

Ves cap amunt