Tag archive

Joan Miquel Oliver

Festival Grec: Mishima + Joan Miquel Oliver

in A PRIMERA FILA

17 de juliol de 2017. Teatre Grec. Barcelona

Aquesta setmana es preveia un concertàs a Barcelona i així va ser. No parlem dels U2, no. Ens referim al concert doble amb Mishima i en Joan Miquel Oliver. Molts no ens ho vam voler perdre i, fins i tot i per sorpresa, m’hi vaig trobar amics d’Arenys de Munt.

El lloc, el teatre Grec, és un marc immillorable. Un entorn idíl·lic.

Va obrir la nit el mallorquí Joan Miquel Oliver, acompanyat, com l’última gira, pel seu germà Xarli Oliver a la bateria i en Jaume Manresa als teclats. Ja fa uns mesos que porten el seu Atlantis voltant i, potser com que ja van fer la presentació oficial a la Beckett, van trigar fins a la desena per tocar-ne del nou disc. Va ser Agricultors ingràvids i va continuar amb Atlantis, Rumba del temps, Posidònia, Ses persones i Disseny de producte. Abans havia repassat algunes de les seves meravelloses cançons dels discs anteriors, on van destacar, Final feliç amb la col·laboració de la Clara Viñals (Renaldo & Clara) i Hansel i Gretel amb en David Carabén. Només dos peròs: els problemes de so, tan a la primera cançó del concert, Marès a radial, com al micro de la Clara a l’inici de la cançó, que no vam poder escoltar-la.

Mitja part. Moment per anar a fer una cervesa. Però no va ser possible. Vam fer cua i no vam arribar a avançar més de dos metres…. Vam tornar, amb set, cap als nostres llocs. Era el torn de Mishima.

Els barcelonins van entrar amb L’or, una de les dues cançons instrumentals del seu últim disc Ara i res. Era la seva presentació a Barcelona, abans havien passat, entre altres llocs, pel Vida Festival. I, van prémer l’accelerador amb Tot torna a començar per continuar, ampliant la seva gamma musical, amb Jimi, on en Dani Vega toca la mandolina i en Pablo Fernández la trompeta. En Pablo va anar apareixent a l’escenari per participar en diferents cançons: Una sola manera, Menteix la primavera i La brisa. El teatre es va convertir en un gran karaoke amb les tornades de Cert, clar i breu. I en un petit auditori, en format acústic, amb El paradís, El tobogan i Posa’m més gin, David! I una pista de ball amb Guspira, estel o carícia, La tarda esclata, Qui més estima i Mai més.

Van passar per tots els formats possibles i, van tancar, sent una nit especial, tal i com va dir el mateix Carabén, amb la col·laboració d’en Joan Miquel Oliver a Un tros de fang. Simplement genial. I vam marxar amb l’èxtasi total de L’olor de la nit.

Un gran concert. Bé, en realitat dos grans concerts. Començarem la setmana amb son, però ha valgut la pena.

Text: Jordi Daumal

Fotos: Dolors Ferré

Mishima + Joan Miquel Oliver – Festival Grec – Teatre Grec – Barcelona

Joan Miquel Oliver i el seu fantàstic Atlantis  tornen a Barcelona. Estil personal com pocs, poesia i eclecticisme a parts iguals, ingredients que podrem paladejar al màgic escenari del GREC. Seguidament, des de la mateixa tarima sonarà l’Ara i res, vuitè treball d’estudi dels Mishima. Col·lecció de temes de lletra treballada, textos àcids amb l’essència de sempre, sonoritat de culte.

 

Joan Miquel Oliver: fi de gira

in A PRIMERA FILA

Barcelona, Luz de Gas, 25 d’octubre de 2016

Un dels genis de la música en català tancava la gira del seu últim disc, el tercer en solitari. Sí, sí, parlem d’en Joan Miquel Oliver. Va fer el tancament de la gira Pegasus, un disc on ha seguit fent el que millor sap fer: cançons pop preciosistes amb unes lletres galàctiques.

Vam tenir la sort de poder assistir al concert d’inici de gira de Pegasus a la sala Barts de Barcelona i hem tingut la sort de poder assistir al concert de tancament de la gira. Acompanyat del seus inseparables companys, en Jaume Manresa als teclats i en Xarli Oliver a la bateria, van tocar totes les cançons del Pegasus, excepte la instrumental Esferes, i les van intercalar entre els seus hits: Final Feliç, Surfistes en càmera lenta, Lego, Hansel i Grettel… bé, les hauria de posar totes.

Una de les anècdotes de la nit va ser quan, en un dels bisos, al sortir a tocar un grup de nois i noies del públic van cantar un tros de La mujer que mordió un piano. I ell, que feia més de dos anys que no la tocava, es va atrevir a fer-ho. I li va haver d’explicar com tocar-la a en Jaume, que no la sabia.

Abans d’escriure aquestes línies he mirat el què vaig escriure en la crònica del concert d’inici de gira i m’ha vingut al cap la crítica del disc que li va fer en Yeray S. Iborra a la Mondosonoro: “Hi ha artistes en els que la novetat no és un valor a tenir en compte. Més aviat el contrari, doncs la identitat està tan treballada i assentada que el públic i crítica no esperen més que res canviï perquè tot segueixi igual –de bé–.” I perquè m’han vingut al cap aquestes paraules? Doncs perquè no han canviat gaires coses del directe després de gairebé divuit mesos de diferència: el quimono negre, la foto d’en George Clooney, l’avió de paper… i acabar el concert amb Sa núvia morta. I, tot i així, no em cansaré d’anar als seus concerts.

Text: Jordi Daumal

Fotos: Dolors Ferré

Joan Miquel Oliver: final de gira de “Pegasus”

in A PRIMERA FILA

Després de més de seixanta concerts i un any i mig voltant arreu del territori català i espanyol, la gira de “Pegasus” arriba a la seva fi. El concert de tancament del tercer disc en solitari d’en Joan Miquel Oliver serà el proper dimarts 25 d’octubre a la sala Luz de Gas de Barcelona.

El concert està organitzat pel Club TR3SC, amb entrades a preu exclusiu pels seus socis.

Nosaltres hi serem. I tu?

Gran Reserva 2015

in VINyLS

L’any s’acaba però abans volem presentar-vos la selecció dels que, segons criteri de l’equip de L’Ampli, són els millors discos d’aquest 2015. Al mateix temps aprofitem per a desitjar-vos unes magnífiques Festes i que el 2016 ens ofereixi un bon grapat de bons moments!

nadal_lampli2015

Joan Miquel Oliver: galàctic!

in A PRIMERA FILA

“Vaig trucar a en Guardiola perquè arribava tard a veure el partit i no va voler començar-lo una mica més tard. Doncs hi volia posar la seva foto, però al final he agafat en George Clooney”. Rialles. La foto d’en Clooney formava part d’Inventari pis carrer Missió, 3, 2 A.

En Joan Miquel Oliver, la ment creativa dels Antònia Font, presentava el seu nou disc en solitari a Barcelona. Pegasus és un disc rodó. I el concert també ho va ser. Ell, veu i guitarra, s’acompanya d’en Jaume Manresa als teclats i en Xarli Oliver a la bateria. Entre els tres ho fan tot. I així ens van tocar les cançons del nou disc, com Marès a radial, Flors de cactus o Fèmurs. Però no hi van faltar alguns dels seus hits com Surfistes en càmera lenta, Final feliç o Ryanair.

Entre el nombrós públic, hi havia els que podríem anomenar els seus pares musicals: en Sisa i en Pau Riba. Companys que, juntament amb Quimi Portet, que també va assistir al concert, formen el pòquer de musics galàctics de la nostra terra.

En Joan Miquel Oliver juga amb la música i en fa, de qualsevol cosa, un instrument. D’aquí que dos pots d’ambientador facin la música i representin el so del rellotge a Rellotge. O que una petita guitarra acústica la faci sonar com una espectacular guitarra elèctrica a Lego.

Ja partia, com va dir ell, però no el deixàvem. Ni un, ni dos bisos. En van ser tres per tancar una nit de música juganera i galàctica amb Sa núvia morta. Genial!

Text: Jordi Daumal

Fotos: Dolors Ferré

 

Ves cap amunt