Tag archive

Antiga Fàbrica Estrella Damm

Vida Festival 2017: presentació cartell complet + Pavvla + Zulu Zulu

in A PRIMERA FILA

Barcelona, 16 de febrer de 2017. Antiga Fàbrica Estrella Damm

Després de diferents concerts de presentació, arribava la festa de presentació del cartell complet del Vida Festival 2017. Ja ens havien anat descobrint alguns noms, però faltava el gran gruix dels artistes que actuaran aquest any al festival de Vilanova i la Geltrú. Com cada any, hi haurà artistes internacionals de primera línia i, juraria, que aquest any hi actuaran tots els grups catalans de l’escena musical alternativa que treuen o han tret disc aquest 2017: Anímic, Pau Vallvé, Joan Miquel Oliver, Mishima, La iaia… Un festival que, com la majoria, cadascú hi pot trobar els seus raconets de música i els seus itineraris per fer-se el seu propi festival.

Un cop presentat el cartell complet era el moment de la música. Per aquesta ocasió, els grups portaven el directe del seu primer disc editat. La primera a pujar a l’escenari va ser la Paula Jornet amb el seu projecte Pavvla. A finals de l’any passat va treure Creatures, un disc amb deu cançons minimalistes i on la particular veu de la Paula té una funció destacadíssima. Cal dir que no va ser el millor espai per poder gaudir del concert, ja que moltes persones xerraven i dificultaven la possibilitat de gaudir de la música.

A continuació, van pujar a l’escenari tres persones disfressades. De què? Crec que eren animals, però no hi posaria la mà al foc. Eren els mallorquins Zulu Zulu que presentaven el seu primer disc Defensa Zebra. El seu estil estava a l’altra banda d’on veníem amb Pavvla. Sons calents amb tocs africans, molt de ritme i ideals per moure el cos.

Si no hi vau poder assistir, podreu veure els dos grups al festival.

Vam tenir una mica de cervesa, una mica de pica-pica, música i bona companyia. Què volem més? Doncs jo, personalment, volia que toquessin al festival Los Planetas. Una altra vegada serà…

Ens veiem a Vilanova i la Geltrú a finals de juny i principis de juliol!

Text: Jordi Daumal

Fotos: Dolors Ferré

4a Festa de Presentació Vida 2017: posant les barbes en remull

in A PRIMERA FILA

Barcelona, 19 de gener 2017. Antiga Fàbrica Estrella Damm

Quan unes cinc-centes persones omplen la sala de l’Antiga Fàbrica d’Estrella Damm en la 4a Festa de Presentació del Vida 2017, i jo he hagut de tirar de buscador per buscar informació de qui eren els dos grups que tocaven, és que: fa fred i la gent busca un lloc calentonet per passar la tarda, o bé, té ganes d’una cervesa, quedar amb els amics i no sap ha on, i per últim, la meva incultura musical és més greu del que em pensava. I desgraciadament és així.

Bon ull tenen els organitzadors del Vida i ho continuen demostrant a mesura que passa el temps. I no solament a l’hora de buscar grups pel Festival sinó, també, a l’hora de programar les Festes de Presentació. Aquest dijous passat van apostar per ajuntar dos grups joves. Dos grups que ens fan tornar a altres èpoques, tant amb el tipus de música com amb l’estètica. Em va semblar que l’època de les barbes hipstonianes està arribant al fi del seu regnat i que la moda, que és cíclica, fa que es tornin a portar els cabells llargs i els bigotets. I jo que ja havia llençat els meus pantalons de campana.

També ens van informar que al febrer ja tindran tancat el cartell complert del Vida 2017 i que estan pràcticament a dos mil abonaments de penjar el sold out.

Els barcelonins Holy Bouncer van ser els primers a tocar. Quintet elèctric amb Manu a la bateria, Pol i Miguel a les dues guitarres, Bernat al baix i Jordi a la veu. Sense floritures. Amb un EP i el LP (sembla que els cd’s tenen les hores contades)  Hippie Girl Lover (Gran Sol, 2016) a l’esquena, han barreja el rock mes pur dels Stone, Doors o Who, amb la psicodèlia dels Pink Floyd. De fet, crec que a Woodstock no haguessin desentonat gens i si no mireu la portada del disc, una delícia, o el vídeo de la cançó The Mysteries of a Curly Jungle, ridículament censurat al Youtube i que podeu veure sense trossets negres, que tapen parts pudoroses, per Vimeo. Repeteixo, poprock acadèmic, descarat i sobretot amb molt de futur. Que no ens enganyi la seva joventut i que no faci que ens els prenguem a la lleugera.

Australians de naixement i berlinesos d’adopció, Parcels van ser els segons de la nit i els encarregats de fer-nos ballar encara que no en tinguéssim ganes. I us puc ben assegurar que mai havia vist a tanta gent fer-ho a la Damm. Pop elèctric, funk i soul en una justa barreja. La presència de dos teclats fa que sigui l’antítesi dels Holy Bouncer, tot i que comparteixen la idea de fer-nos anar uns quants anys enrere. Feia molt de temps que no escoltava tocar en directe la guitarra en l’estil tant funk i en què les harmonies vocals tinguessin tanta importància. Ha sigut la primera visita dels Parcels al país, però tornaran pel cap de setmana del Vida 2017. La bona acollida que van tenir els assegura que seran un bon escalfament per l’intens cap de setmana que ens espera a Vilanova.

Per acabar la nit, els Parcels ens van oferir un bis. El Let’s Dance del David Bowie va fer que marxessin per la porta gran.

Demà trucaré a la meva mare, a veure si finalment no va llençar tota aquella roba que es va quedar a la meva habitació quan vaig marxar ja fa uns anyets. Ja sé sap, les mares difícilment s’equivoquen.

Text: Josep Maria Català

Fotografia: Maria Carme Montero

 

2ona festa de presentació del Vida 2016: Ramírez i Balthazar

in A PRIMERA FILA

Dijous, 12 de Novembre 2015

Llarga vida al Vida

La cua que ens vam trobar a l’hora d’entrar a l’Antiga Fàbrica Estrella Damm ja deia que no seria un concert en família. Genial idea la d’obrir les ganes de música i d’estiu, quan encara no ha començat el fred, amb aquestes festes de presentació del Festival Vida 2016.

La tarda va començar amb els Ramírez. Música fresca i jove. Mentrestant, el públic anava omplint la sala, retrobant-se amb els amics i caient les primeres cerveses.

Mentre feien el canvi d’instruments d’un grup a un altre, els organitzadors del festival ens van donar la bona noticia: el Vida havia rebut el Premi Fest al millor festival de format mitjà en l’àmbit estatal. Que un festival amb dos anys de recorregut hagi rebut dos premis diferents dos anys seguits diu molt de la bona feina que s’està fent. Enhorabona i a seguir portant bona música i cultura.

Balthazar va començar el seu concert amb el violí de Patricia Vanneste i la primera cançó del seu últim treball Thin Walls. Amb una bandera belga penjada en el balconet que dóna entrada a les escales de la sala i que volia recordar que la música belga també existeix, una darrera l’altra, Balthazar va anar alternant cançons dels seus tres treballs, l’anomenat ja Thin Walls, Rats i Applause, i va confirmar que és un d’aquells grups que en directe és a on es troba a gust. És potent i mostra que guanya amb escreix a la música gravada. No va ser el mateix escoltar The Boatman o Bunker a la Damm que al CD.

El seu indie-electrònic ens va deixar un molt bon gust de boca i ens va demostrar que a poc a poc la seva música sortirà de les fronteres belgues i holandeses, que eren les que fins ara havien retingut la seva bona feina.

Fent un acudit molt fàcil i dolent, gràcies per avançar-nos un regal de Reis.

Text: Josep Maria Català

Fotos: Maria Carme Montero

 

1a festa de presentació del Vida 2016: Ferran Palau + The New Raemon

in A PRIMERA FILA

Antiga Fàbrica Estrella Damm, 15 d’octubre de 2015

La primera festa de presentació del proper Festival Vida 2016 estava precedida dels rumors que van generar unes lletres que van aparèixer fa un parell de dies a la plaça dels Països Catalans de Barcelona formant la paraula WILCO.

Va obrir la festa en Ferran Palau, ell sol amb la guitarra, tocant-nos íntimament les cançons del seu últim i grandiós disc Santa Ferida.

A continuació, els organitzadors del festival van pujar a l’escenari. Era el seu gran moment. En Dani Poveda, director del Vida, va preguntar l’hora. Volia que fossin les vuit en punt de la tarda. I va deixar la notícia: els Wilco seran al Vida 2016. Doncs ja estava dit. Tothom a penjar-ho al Twitter i al Facebook i demés xarxes socials!

I, tancava aquesta primera festa de presentació, en Ramón Rodríguez, més conegut per The New Raemon. Ell també sol, acompanyat de la seva guitarra, ens va fer un popurri de cançons, on va barrejar versions de diferents grups amb cançons de collita pròpia. La primera cançó que va tocar va ser una de Wilco, un petit detall i picada d’ullet al festival. Va fer altres versions dels Nueva Vulcano, American Music Club, The Velvet Underground i d’en Chris Isaak. I, entremig, cançons dels seus celebrats discos.

Moltes felicitats a l’organització per les dues primeres confirmacions! Pels despistats: són els ja citats Wilco i The Divine Comedy.

Text: Jordi Daumal

Fotos: Ma. Carme Montero

Ves cap amunt