L’Ayo és Joy!

A PRIMERA FILA

Barcelona, Sala Barts 15 de Maig

L’organització del 19è festival del Mil·lenni ens ha convidat a conèixer l’Ayo, una proposta que encaixa en la línia que promou aquest festival d’apropar artistes de
gran prestigi i varietat de gèneres musicals. Fent una mica de cerca per Internet –gràcies Wikipedia!- sobre l’Ayo, sorry la world music no acostuma a estar en el meu radar cultural, descobreixo que Ayo és la traducció al ioruba de Joy, el seu nom occidental. Curiosament arreu es destaquen els seus orígens, de pare nigerià i mare romaní com si l’origen ètnic fos un element essencial de la seva proposta artística.

Apostats a la primera fila veiem com s’omple mandrosament la sala, des de que les obligacions laborals i de tota mena condicionen el dia a dia, la grada guanya a la pista a l’hora de gaudir d’un concert. Són encara no les vuit de la tarda i el públic que flueix lentament cap a les grades de la BARTS al Paral·lel deu pensar el mateix.

Surt l’Ayo a escena i es disparen les càmeres, les ràfegues de clics dominen els primers compassos, només serà possible recollir imatges durant els tres primers
temes així que s’ha d’aprofitar. Ens canta una llarga presentació acompanyada de la seva guitarra, preludi d’unes quantes més que salpebraran el concert , és d’agrair que no formi part del club d’artistes que ni es presenten ni saluden al públic, maleducats en diuen al meu poble…

Embolcallada en un vestit daurat i amb el somriure permanent al segon tema ja ens ha guanyat el cor, escortada per una banda que li proporciona un embolcall de reminiscències reggae desprèn en cada tema un aire de candidesa i bondat mentre es despulla emocionalment a l’escenari.

En el setlist no hi faltaran els seus grans èxits com Down on my knees i Who, que combinats amb els temes del seu últim treball completaran un concert rodó i ple de Love and light!

Sí, definitivament l’Ayo és Joy, pura alegria de viure en píndoles musicals!

Xavi Gimeno
Redactor
Maria Carme Montero
Fotògrafa