The New Raemon & McEnroe: I visca la cultura col·laborativa!

A PRIMERA FILA

Barcelona, 9 de desembre de 2016. Sala Razzmatazz 2

En aquesta època de “modernitat líquida”, societat (in)solidària, de fronteres fermes i murs molt alts… vaja, temps convulsos (quan no ho han estat!?), la cultura serà col·laborativa o no serà. I Ramon Rodríguez (The New Raemon) i Ricardo Lezón (McEnroe) sembla que tinguin clara aquesta  màxima i l’han exprimit a fons amb l’elaboració conjunta a dues mans, veus i ànimes de l’excel·lent treball Lluvia y Truenos. El resultat ha estat dotze sentides cançons que el passat divendres varen presentar per primer cop en una sala Razzmatazz 2 plena. Repetim: plena, perquè el  fàcil era fer pont (com varen fer milers de persones) que no pas programar un bolo i aconseguir congregar la gentada que hi havia.

El concert va ser des de l’inici un combat sense treva. Ni presentacions ni benvingudes, els esmentats protagonistes varen anar al gra desgranant les cançons en el mateix ordre del disc, acompanyats per la banda de la darrera gira “ramoniana”. Amb intensitat, passió, ritme i els nervis habituals d’una estrena que fins passada la mitja hora van semblar no esvair-se. Coincidint amb Gracia, es van deixar anar i aconseguir el màxim clímax amb l’emocionant Por fin los Ciervos. Als cinquanta minuts, encaraven el darrer tema, Cristo de los Faroles, del treball que ens venien a presentar.

El show va continuar als bisos amb la interpretació de quatre temes de les seves respectives bandes i projectes. En destaco el darrer de la nit, La Palma (McEnroe) on Ramon Rodríguez va deixar la guitarra i micròfon en mà semblava reclamar el protagonisme d’un crooner (aquests dies els hem sentit en algun mitjà reivindicant a Julio Iglesias).

Esperem que a aquesta obra feta des dels marges, el públic li doni l’impuls i protagonisme que es mereix i tinguem una nova oportunitat de gaudir-la en directe a Barcelona. Seria una prova de que Lluvia y Truenos sembla parida per anar més enllà del territori i públic indie.

Text: Gerard Birbe i Estrada

Fotografia: Rafa Rubiales