Andrew Bird. El rossinyol remunta el vol.

A PRIMERA FILA

Barcelona, 4 de novembre del 2016, Sala Barts. Festival Cruïlla de Tardor.

Andrew Bird, abanderat del seu Illinois natal, actualment viu a Los Angeles. La seva, però, no és la típica i tòpica història d’artista acabalat que, fruit de l’èxit, abandona el niu per adquirir una mansió a terres de clima càlid i glamur.

Tres anys desastrosos, un calvari de novel·la (mobbing immobiliari, l’huracà Sandy i, per sobre de tot, el càncer tiroïdal de la seva dona, Katherine Tsina), feren que el músic i família optessin per instal·lar-se a Califòrnia.

De sempre, les lletres de Bird, han begut de l’experiència personal. Mai, però, com ara. Are You Serious neix de la necessitat de fer rajar sentiments intensos, d’aquells que de no ser expulsats acaben enquistant-se. Procés de creació catàrtic plasmat en un dels seus discos més brillants (conscient de que afirmar això és molt agosarat) i personals.

Resultà, conseqüentment, un luxe imperdible escoltar aquestes vivències musicades de boca, llavis (advertiu la diferència) i mans d’un professional de la seva talla, més encara amb la nuesa d’aquell que s’exposa en solitari davant una nodrida audiència amb poc més que un violí i un looper.

La ironia, tant present a les seves cançons, aparegué també en els seus discursos, sintonitzant amb un públic al que, val a dir, no calia guanyar-se. Amb la sala plena i un respectuós silenci el violinista xiulador esgranà un repertori que arrancà fusionant el Journey To Satchidananda de l’Alice Coltrane amb Capsized.

A partir de llavors temes de la magna categoria de l’exòtica Tenuousness, la sensual Why, la deambulant Anonanimal, la política i re-actual Sic of Elephants, la “guitarrera” (poc ús en va fer d’aquest instrument) The Sifters, la folklòrica Three White Horses

Intercalats, com preveiem i desitjàvem, peces del darrer treball de les que sobresurt el meravellós Roma Fade.

El final, com és de llei, reservat a l’obligat Pulaski at night i els bisos a la poc coneguda Give it away i l'”antiquíssima” Weather System.

Recital del rossinyol de Chicago, especial, per guardar a la memòria.

La Cris, telonera i col·laboradora puntual, escalfà eficientment l’ambient amb molta alegria i ofici. Artista a la que, realities mitjançant, no li falta talent i cal seguir de prop.

Text: Alex Reuss

Fotografia: Maria Carme Montero