Joan Miquel Oliver: fi de gira

in A PRIMERA FILA

Barcelona, Luz de Gas, 25 d’octubre de 2016

Un dels genis de la música en català tancava la gira del seu últim disc, el tercer en solitari. Sí, sí, parlem d’en Joan Miquel Oliver. Va fer el tancament de la gira Pegasus, un disc on ha seguit fent el que millor sap fer: cançons pop preciosistes amb unes lletres galàctiques.

Vam tenir la sort de poder assistir al concert d’inici de gira de Pegasus a la sala Barts de Barcelona i hem tingut la sort de poder assistir al concert de tancament de la gira. Acompanyat del seus inseparables companys, en Jaume Manresa als teclats i en Xarli Oliver a la bateria, van tocar totes les cançons del Pegasus, excepte la instrumental Esferes, i les van intercalar entre els seus hits: Final Feliç, Surfistes en càmera lenta, Lego, Hansel i Grettel… bé, les hauria de posar totes.

Una de les anècdotes de la nit va ser quan, en un dels bisos, al sortir a tocar un grup de nois i noies del públic van cantar un tros de La mujer que mordió un piano. I ell, que feia més de dos anys que no la tocava, es va atrevir a fer-ho. I li va haver d’explicar com tocar-la a en Jaume, que no la sabia.

Abans d’escriure aquestes línies he mirat el què vaig escriure en la crònica del concert d’inici de gira i m’ha vingut al cap la crítica del disc que li va fer en Yeray S. Iborra a la Mondosonoro: “Hi ha artistes en els que la novetat no és un valor a tenir en compte. Més aviat el contrari, doncs la identitat està tan treballada i assentada que el públic i crítica no esperen més que res canviï perquè tot segueixi igual –de bé–.” I perquè m’han vingut al cap aquestes paraules? Doncs perquè no han canviat gaires coses del directe després de gairebé divuit mesos de diferència: el quimono negre, la foto d’en George Clooney, l’avió de paper… i acabar el concert amb Sa núvia morta. I, tot i així, no em cansaré d’anar als seus concerts.

Text: Jordi Daumal

Fotos: Dolors Ferré