Días Nórdicos i jo sense l’anorac

in A PRIMERA FILA

12 de setembre del 2016, Sala Apolo, Barcelona

 

Lo del descans estival, a L’Ampli, ens ho prenem molt seriosament. No descobrirem la sopa d’all si ara us expliquem que unes bones vacances ajuden a tornar amb forces renovades, a engegar el nou curs amb energia i idees fresques…

Frescor i empenta, en el meu cas, han trigat en arribar. És per aquest motiu que aquesta endarrerida crònica us parlarà d’un esdeveniment llunyà. Caldrà remuntar-se fins el 12 de setembre del 2016. Efectivament, fins fa poc més d’una setmana, però si un vol fer actualitat… Disculpes sinceres!

Tercer paràgraf; Toca parlar sense més dilació del Días Nórdicos, festival itinerant que recala anualment a la Ciutat Comtal amb el bonic objectiu de crear ponts.  Sense aprofundir en els detalls (més info AQUÍ) explicar-vos  que per aquells que opinem sobre “això de la música” esdevé la millor oportunitat de conèixer de primera oïda algunes de les propostes musicals més punyents del nord d’Europa.

I ara sí, al gra. La vetllada començà amb la puntualitat que se’ls pressuposa als de “per allà”, a les 20:30 sonà el primer tema del repertori que la finesa Ringa Manner, enfundada dins el pseudònim The Hearing, escollí per l’ocasió. La subtil alhora que potent veu casa molt bé amb les notes i arpegis que emanen del sintetitzador. Rehearsal, un dels temes (el més guay) que inclou el seu darrer treball, Adrian, resulta un bon i recomanable exemple. La resta del disc mereix de sobres ser escoltat, especialment pels fans del synthpop de qualitat.

Del seu directe, al meu entendre, caldria millorar algunes finalitzacions un xic abruptes que resten elegància al conjunt, però vaja, per anar per nota. De fet tot quedà perdonat amb el preciós cover de Life on Mars que tancà el concert.

El segon en ser cridat a l’estrada fou en Nils Bech. El noruec ofereix una posada en escena, si més no, peculiar, signe d’una polifacètica naturalesa artística. Obrí el recital amb el seu tema més recent, Waiting. Magnífica peça carregada de lírica i força que malauradament no trobaria competidora entre la resta del set list. Juntament amb Trip Abroad o I punish You del llarga durada One Year conformarien (opinió personal) el podi.

Bech te una veu impressionant, amb múltiples registres vocals que, des de la meva ignorància vers el gènere operístic, se’m presentaren puntualment similars a les d’un contratenor. Esperarem, doncs, segueixi per la sendera de la virtut per oferir-nos més i millor material.

Arribà llavors el torn dels representants suecs, el trio Hey Elbow. Original i interessant proposta la dels escandinaus, difícil d’encasellar. Mescladissa embriagadora de percussió, corda i vent, inquietants melodies que arrosseguen l’oient a un món oníric.

Feren principalment un repàs al seu únic, fins ara, llarga durada, Every Other, contenidor de joies del calibre de Rael, Matilde o Ruth que guanyen en viu.

Clausuraren el festival tres daneses, components de Nelson Can. Veu, baix, bateria i una gran actitud escènica, això és tot que no és poc. La dogmàtica decisió de no utilitzar guitarres imprimeix caràcter a la proposta de fonaments rockers que, val a dir, no va mancada d’energia. Now is Your Time to Deliver és el nom del seu darrer treball i títol d’un dels temes més “bailongos” probablement amb Talk About It.

Bon regust de boca, conseqüentment, després de la seva actuació tot i l’excés de greus en l’equalització.

En conjunt, conclourem, un bon tast del que es cuina per altres latituds que esperem poder assaborir novament en properes ocasions.

Agrair també a l’Apolo l’esforç per recrear el clima nòrdic posant l’aire condicionat a tota castanya. Lamentablement vaig oblidar l’anorac a casa.
Text: Alex Reuss
Fotos: Enric Trepat

[envira-gallery id=”25193″]