Sauna Youth: teories cosmològiques.

in A PRIMERA FILA
Barcelona, 2 de febrer de 2016

 

Això de la joventut, ja ho deia en Félix Rubén García Sarmiento, no és una taca d’oli, marxa amb una facilitat esbalaïdora i, sortosa i desafortunadament, no torna. Perdoneu l’obvietat, fruit de cogitacions d’un quadragenari.

Les februa d’enguany comencen fortes, purificadores com mana la tradició romana, amb un directe en aparença discret per bé que gratament excitant. Així que amb la closca més trastocada de l’habitual abandoní el Freedonia entre profundes cavil·lacions, tot rumiant com enfocar aquesta crònica ja tardana.

I és que ni la mise-en-scène, ni la virtuositat instrumental, ni la melodia que raja de les seves goles, ni tan sols la originalitat de la seva proposta… Dels Sauna Youth em quedo amb l’etern retorn.

Poc més de mitja hora durà la sessió durant la qual, qui escriu, es trobà immers en dolços records de dècades precedents, de quan amb acne a la cara aquest redactor castigava les cervicals a ritme de reefs de calat simple en antres poc ventilats, llavors carregats de fum. Mal que em pesi d’això ja en fa i els meus moviments actuals són més discrets i conservadors (qüestió de prudència). Content, però, observí que aquest tipus d’exercici motriu te calat entre la generació present i probablement en les venidores.

Així doncs digueu-li post-punk, si voleu, que jo li diré amor fati, Raó cosmològica, jugada del destí, que ens impulsa a repetir-nos gustosa i irremissiblement, quelcom que periòdicament reneix i s’esvaeix en un sinus constant.

Que no se’m malinterpreti, no hi ha nostàlgia a les meves paraules ni cap judici de valor cap a la música actual que considero tant meva com la de temps enrere. Tampoc voldria donar a entendre que l’estil, sonoritat o execució d’aquests anglesos estiguin mancats de novetat.

No se, el posat, l’actitud de Jen Calleja (al capdavant) i companyia, la seva manera de tocar i sonar, em semblaren propis d’una saludable etapa vital, un estat efímer que envolta el resultat d’un halo fresc i gratificant i que afecta transitòriament a totes les generacions. Ergo, és lògic, els Sauna Youth no ens podran oferir el mateix en un futur no gaire llunyà.

Total, que escoltant-los m’ho vaig passar teta. Contundència i energia no en faltà. El quartet liquidà tots els temes del seu Distractions, com ja hem apuntat, en trenta minuts i, pim-pam, donaren per feta la feina. El Freedonia, remarcaré, em semblà, encara que fos de manera accidental, un magnífic escenari per un acte d’aquesta naturalesa. El públic que omplí el reduït espai quedà, és la meva impressió, satisfet i content.

Acabo, doncs, amb el detonador de les meves cabòries: la suma de Sauna + Youth: vapors, el cicle de l’aigua, en estreta relació amb la joventut.

Tranquils, no torno a començar. Ara bé, si us ve de gust, penseu-hi.

Text: Alex Reuss

Fotos: M. Carme Montero