Pumuky: justícia poètica

in A PRIMERA FILA

Dijous 8 d’octubre de 2015

Pumuky són un grup de les Illes Canàries que quatre anys després del seu últim disc Plus ultra i dos de l’EP Pumuky y el eterno femenino, han tret nou disc: Justicia poética. I estan fent una gira súper concentrada per presentar-lo. Nou ciutats en onze dies. I, uns quants anys després des de la seva última visita a terres catalanes (cinc potser?), aquesta gira els ha portat a Barcelona. I el dia anterior a Tarragona.

A la sala 2 de l’Apolo ens hi vam congregar un centenar de persones amb ganes d’escoltar-los. Els germans Ramírez, en Jair i en Noé, i en Daniel Benavides i l’Adán Zeus ens van portar els seus paisatges musicals hipnòtics i guitarres punyents que conformen les deu cançons de l’últim llarga durada.

El concert es va centrar en tocar totes les cançons de Justicia poética, però en dos blocs. Van començar amb El innombrable (cançó que obre El bosque en llamas) i Gara (del Plus Ultra) per continuar amb les primeres sis cançons de l’últim disc (Taniyama-Shimura, El señor de las bestias, La venganza de Rubik, Escritura automàtica en 9mm, Teoría de cuerdas i La culpa y el librepensador). El concert transcorria entre puntejats de guitarra, programacions i teclats que ens van portar a un dels seus hits: Si desaparezco. Ens van fer passejar per cançons dels discos Plus ultra i El bosque en llamas per acabar amb les quatre últimes cançons del Justicia poética, acabant amb Crash. I sense bisos.

Després, sense temps per descansar, es van posar a la porta amb una taula a vendre discos i a saludar al públic. Aquesta és la vida dels grups petits que s’ho han de fer tot. Però que ho fan molt i molt bé!

Text: Jordi Daumal

Fotos: Dolors Ferré