El kabuki italo-caledoni de Rachel Sermanni

Quina grata sorpresa la de la Rachel Sermanni! Poc coneixia aquest redactor sobre la capacitat interpretativa de la jove artista escocesa d’origen italià. Una veu potent plena de matisos que viatja entre tonalitats i intensitats diverses, una gestualitat kabuki, expressiva i alegre i un més que notable virtuosisme a la guitarra denoten, en conjunt, un savoir-faire extraordinari sobre l’escenari.
Fa tant sols uns dies compartia escenari amb Edwin Collins a Àustria i en el passat ho feu amb Elvis Costello o Rumer. Centenars de “bolos” més tard tinguérem l’oportunitat de veure-la a la sala Music Hall de Barcelona. Potser fou pel seu amor declarat a la pluja i als bassals d’aigua el que feia de la nostra ciutat, normalment càlida i assolellada, una destinació incòmoda per l’artista. Ens decantem, però, per creure que, si bé és cert que existeixen milers d’atractives propostes musicals escampades pel planeta, a vegades trobem a faltar la promoció d’opcions fresques i arriscades de qualitat. Com aquesta.
La qüestió és que diumenge, mentre a la Ciutat Comtal plovia a bots i barrals, la cantautora oferí un magnífic recital que repassà els temes del seu únic llarga durada, Under Mountains, així com un petit aperitiu del seu proper EP, Everything Changes, que veurà la llum a principis del proper any. Cançons de marcat caràcter folk amb la màgica capacitat de transportar l’oient a amables i frondosos paisatges naturals.
Un moment especialment emocionant, d’aquells que deixen els presents sense paraula, esdevingué quan la cantant convidà Ramon Mirabet, teloner local, a cantar amb ella Marshmallow Unicorn. El tàndem sonà meravellosament bé.
Precisament, sobre la proposta acústica d’en Ramon Mirabet, que precedí el recital de Semanni, podem dir que serví magníficament com a preàmbul. El santfeliuenc te una veu portentosa, recolzada per la qualitat dels músics que l’acompanyen. Hem de dir, però, que com ell mateix reconeix, manca un rodatge que arrodoneixi del tot el resultat. Aviat arribarà, temps i una canya.
La promotora Cooncert no podia desitjar millor estrena pel seu interessant projecte. Si aconsegueixen mantenir el nivell, juntament amb l’empenta i les ganes que demostren posseir, se’ls augura un prometedor futur del que tots els amants de la música en viu en sortirem beneficiats.
Text: Alex Reuss
Fotos: Sergi Moro

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Història anterior

Maria Coma i el seu Celesta particular

Següent història

I els van fer l’amor

L'últim de A PRIMERA FILA