El minimalisme i els loops de Julianna Barwick

in A PRIMERA FILA

Tanco els ulls. Fàcilment em transporto lluny d’allà on em trobo. Per moments, puc creure que puc volar en una mena de miratge oníric, i que màgicament tot pot fluir desafiant la més pura llei de la gravetat.

Obro els ulls. I tot és fosc. Només unes minses llums vermelles trenquen la foscor a la sala Sidecar. I a dalt l’escenari, en una sòbria penombra,  la veu de Julianna Barwick conjuga amb el seu micròfon i una taula de mescles, les notes, acords i veus en espirals de loops i reverberacions, que semblen haver captivat a un públic d’allò més heterogeni,  però no suficient per omplir la sala.

La de Louisiana, va aparèixer passats alguns minuts de les 10 de la nit,  saludant simpàticament i estrenant vestit per la ocasió. Espontàniament, algú del públic proposà als assistents, seure a terra per escoltar millor el concert. I com si d’una trobada d’amics es tractés, tothom es va anar acomodant a les cadires imaginaries del terra i es va fer el silenci.

Durant poc més d’una hora, amb bis inclòs, es van desgranar les composicions que formen l’àlbum Magic Place (Asthmatic Kitty, 2011). Temes com “Envelop”,  “White Flag” o “Bob in your gate” es varen anar encadenant, sense massa parlaments.   La música que fa Julianna Barwick, no ens enganyem, és diferent : amb la seva petita taula de mescles, genera loops de pocs compassos que es van repetint i superposant amb menor o major intensitat depenent de la reverberació que hi afegeix. Les diferents veus que hi incorpora li donen al conjunt un toc angelical i perquè no dir-ho, hipnòtic, ja que després de la tercera cançó alguns dels que seien a terra, s’estiraven còmodament amb el ulls tancats.

Amb tot, potser l’excés de tants bucles fa que es trobi a faltar alguna mena d’element que trenqui  tant de loop o que sorprengui, o que s’allunyi una mica de sons que estones potser recorden massa a Enya i la seva música New Age.  Inclús la projecció de vídeo que acompanyava el concert, era una de barreja de llum i boira que es repetia infinitament.

El que està clar que la música es pot entendre de moltes maneres i totes elles són acceptables i molt respectables . I el que fa Julianna Barwick té un segell personal i característic, i els seus concerts, tal i com diuen,  són únics i diferents els uns dels altres.  Els crítics apunten a Barwick com a successora de Bjork i es considerada una de les grans revolucionaries de la vanguàrdia pop del moment. Segur que en sentirem a parlar.

 Text i fotos : Maria Carme Montero

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada