[xrr rating=7.2/10]
Per entendre aquest “Primer Disc” de “Gran Amant”, cal saber que el líder i compositor del grup, en Gerard Armengol és mallorquí i com a tal, ha creat una sèrie de cançons que beuen del que s’ha fet darrerament a ses illes, a més d’haver-se rodejat d’altres artistes mallorquins que integren la banda: Jordi Herrera (“The Marzipan Man”), Toni Pep Cruz ( líder d'”Oliva Trencada”, coproductor del disc) i Manu Mielnezuk.
Aquesta simbiosi de talent ha donat lloc a un disc de base pop artesanal, no convencional, de cançons senzilles però amb una producció que les fa més complexes i originals, amb capes de so, crits, sorolls i efectes varis (retransmissió del Gol d’Iniesta a Stamford Brigde al final de “Ceràmica, Si us plau”), que treuen el màxim partit als temes del disc. Un pop laberíntic, mediterrani i dadaista, embolcallat per la veu greu de n’Armengol, com si The Marzipan Man s’hagués creuat amb Joan Miquel Oliver, i haguessin anat a berenar reposadament pel centre de Palma.
El resultat com dic és majoritàriament tranquil (amplifica aquest fet la veu greu i un poc densa d’Armengol, en temes destacables com “Twin Peaks”, “Gran Amant” o la d’accent popular “Bressol”), però també té els seus moments més animats, la més balladora “Pantalons” o la festiva “Malibú”.
Les lletres són baleàriques, oníriques, a vegades recreant nostàlgicament personatges com King Kong, Gulliver, Freddy Krueger, o bé simplement generant universos personals i surrealistes.
El disc es manté en un notable nivell en tot moment i no perd interès en cap moment (final un pèl excèntric amb Freddy Krueger). Per posar un però direm que tampoc té cap hit inoblidable i que elevi encara més la qualitat del disc.
Bon debut de Gran Amant, dels quals se’n parlarà i als quals seguirem amb interès.
