Pau Vallvé - Final de gira a L'Auditori

Final de gira: Pau Vallvé i les seves “merdes” (*)

El passat dissabte “el ex-fumador de porros Pau Vallvé” (en castellà) va tancar la gira de concerts de promoció de l’àlbum 2010.

Ho va fer a una sala 3 de L’Auditori plena fins a la bandera. Plena, s’ha de dir, d’un públic heterogeni: Entre les més de tres-centes persones que ompliren l’espai hi havien familiars, amics com en Jordi Lanuza (Inspira), els realitzadors d’alguns dels seus clips, seguidors, simpatitzants i una trentena (o més) d'”imbècils”.

Sobre l’escenari la formació habitual: la “guapa” Maria Coma als teclats i percussió, a la guitarra en Nico Roig i el seu tornavís, un nano “de Vic” anomenat Jordi Casadesús fent de baixista i el mateix Pau Vallvé a les veus, guitarra i looper (aquell que “et regalen quan t’empadrones a Barcelona” per ser modern).

El repertori va incloure temes del darrer disc així com dels seus anteriors treballs com a ü_ma o Estanislau Verdet, aquell alter ego mort (que no enterrat). D’aquesta manera, “el re-inventor de les lletres catalanes” se’n recordà dels  ornitoaficionats i de l’all dels anglesos.

Moment emotiu amb L’Àvia Ha Fet Nevar, moment de paranoia personal amb Tots els Buits del Món i moment “plural” amb Amics dels Cirerers.

Val la pena destacar la “toston version” de Protagonistes malgrat que per l’artista la cançó ha passat a ser com “aquell fill graciosset al que comences a agafar mania”. Aquest tema va comptar amb la col·laboració del públic que va murmurejar i entonar a l’uníson una llarga ‘A’.

També són remarcables les dues úniques cançons “bones” de la nit: els covers del Motion Picture Soundtrack dels Radiohead i l’All is full of Love de Björk.

L’artista informà que el concert estava sent enregistrat. És possible, doncs, que la gravació aparegui (aviat?) publicada en algun dels molts mitjans de difusió ‘en línia’.

(*): Els que heu freqüentat els directes de Pau Vallvé reconeixereu dins les cometes el seu discurs crític (i molt auto-crític). Al redactor, potser un més entre els “imbècils”, li ha resultat molt còmode realitzar una crònica fent un petit recull homenatge d’aquestes expressions textuals que sens dubte defineixen la personalitat del músic i que de manera voluntària o involuntària han passat a formar part important de la gira.

Text: Alex Reuss

Fotos: M. Carme Montero

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Història anterior

Bankrobber 10 anys. I que siguin molts més!!!

Següent història

El Columpio Asesino es guanyen un nou fan tocant al Salamandra 2.

L'últim de A PRIMERA FILA